El conflicte de Síria, explicat pels sirians de Reus

MARIA VALLVÉ

L'allau de refugiats d'Orient Mitjà que intenten entrar a Europa marca l'actualitat dels darrers dies. Es tracta de pitjor crisi mundial de refugiats dels darrers 25 anys, segons el darrer informa d'ACNUR. Un dels conflictes armats  més durs és el que està vivint Siria. El conflicte ja ha entrat en el seu cinquè any i les xifres són devastadores: 220.000 morts, 11 milions de desplaçats, 4 milions de refugiats i 12 milions de persobnes que depenen d'ajuda humanitaria.

Les conseqüències de la guerra estan deixant imatges aterradores que estan fent la volta al món. Milers de refugiats que intenten entrar a Europa a través de països de l'est com Hongria o Sèrbia, on es troben xarxes d'espines.
El conflicte a Síria té els seus orígens en la corrupció, la captura política, la pobresa i la violació dels drets humans. Aquesta crisi va tenir el seu punt de partida en les primaveres àrabs al 2011 i prop de 5 anys després s'ha convertit en una de les catástrofes més grans de la historia recent.

La duresa del règim de Bashar al-Asad ha avocat a milions de sirians a fugir del seu país, cada vegada més destruït per una guerra que s’ha endut la vida de més de 10 milions de persones.

El Tarif va arribar de Síria a l’Estat Espanyol als anys 80. Anys més tard es va traslladar a Reus on exerceix com a ginecòleg des de fa més de vint anys. Ell i la seva família viuen aquests fets amb angoixa, patint pels familiars que tenen a Síria.

La mare d’enTarif viu a Catalunya des de fa un any. Han aconseguit portar-la, però la resta de familiars estan dispersats per diferents punts del món i alguns no han pogut sortir de Síria.  

Tarif: Cuando vine a España no vine para quedarme, vine para estudiar, investigar. Mientras tanto los acontecimientos en Siria ya empezaban y este gobierno y el anterior tenía oídos en todas partes y debido a esto desde el año 77 no piso mi tierra natal. Debido a esto murió mi padre y no se en que parte está enterrado.

Tarek: Mon àvia porta un any aquí, ja. Està refugiada perquè al seu país no hi pot estar. De fet, sempre que parlem amb ella d’aquest tema ens diu que és un calvari, un infern i que és molt complicat viure allà. Està tocadíssima. Això l’afecta moltíssim en l’estat d’ànim, perquè quan veus que el teu país se’n està anant en orris, és bastant complicat.  

Mayada: Lo estamos pasando tan mal porqué nuestros familiares, cada uno está…  tiene una vida… están en el infierno. pasando fatal. Sin agua sin luz, sin comida, sin medicamentos.

Salma: Són familiars i estimats nostres i escoltar notícies a diari de que la seva vida, que anava genial, va cada cop a pitjor. Això és... és un sentiment que no sé ni com explicar.

Husam: Tenim un cosí que estava fent el servei militar a Síria, que són aproximadament 2 anys, tot i que degut al conflicte va estar pràcticament 5 anys. Molts dels soldats que formen part de règim estan en contra d’aquest règim, però les lleis són tant estrictes que quan un soldat intenta escapar és condemnat a mort pels mateixos generals.

De manera similar ho viu la família de l’Ahmed Ibrahim. Ell va arribar als anys 70 a Bilbao i es va casar amb una bilbaïna, amb qui va tenir dos fills. Quan la seva filla, l’Indira, tenia tres anys van traslladar-se a Salou i des d’aquí pateixen pel poble sirià. Tots dos es queixen de l’actuació de l’Estat Espanyol, que està negant l’entrada al país als refugiats sirians. 

Ahmed Ibrahim: Casi todos mis sobrinos o primos han salido del país, algunos están en Canadá con su familia. Algunos están en Dinamarca, en Alemania, tengo algunos sobrinos, han escapado de la guerra. Pero la gente está preparada, saben tres o cuatro idiomas. España no acepta refugiados. Dice que aceptamos, pero no acepta nada.

Indira: Aquí vam tindre una guerra civil i la gent s’escapava, exiliats. Quanta gent va anar a Suïssa, va anar a França, sortint de la guerra civil espanyola? Som tant hipòcrites de que diguem no, no, no a gent que ve d’altres guerres, no volem que entrin.