Back to top

Anton M. Pàmies repassa la trajectòria de l'arquitecte Caselles

L'arquitecte reusenc Anton M. Pàmies ha pronunciat aquest dimarts la conferència inaugural de l'Any Arquitecte Caselles, una efemèride amb la qual la ciutat natal de Pere Caselles Tarrats (1864-1936) recorda el qui va ser durant molts anys l'arquitecte municipal de la seva ciutat.
Anton M. Pàmies recorda la trajectòria de l'arquitecte Caselles

Pàmies, docent als estudis d'Arquitectura La Salle (Universitat Ramon Llull), ha repassat la trajectòria personal i professional de Caselles, autor d'un gran nombre d'edificis modernistes i noucentistes i una de les persones que més van influir en la configuració urbanística del Reus de finals del segle XIX i primer terç del segle XX.

Entre els motius d'aquesta commemoració, hi ha el fet que enguany s'escau el 20è aniversari de la Ruta Modernista de la ciutat i també la voluntat d'afegir-se a l'Any Europeu del Patrimoni Cultural amb aquesta efemèride.

Tal i com ha recordat Anton Pàmies, Pere Caselles va exercir com a arquitecte municipal entre 1891 i 1930, un llarg període que li permeté influir directament en el curs de la política urbanística local en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Es tracta d’un gran nombre d’edificacions (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals...) que seguien les darreres tendències que marcaven els corrents modernista i noucentista i moltes de les quals tenen l’empremta de l’arquitecte reusenc.

 

Pere Caselles i Tarrats (Reus 1864 - 1936)

L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l’any 1889 i l’any següent ja exercia com a suplent de l’arquitecte municipal de Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d’arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l’arquitecte Sebastià Cabot.

Els primers anys d’exercici projectà diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu...) que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor. Per la seva condició d’arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l’Institut Pere Mata, i serà a partir d’aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.

Projectista i constructor prolífic d’equipaments i habitatges, conforma amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà modernista de la ciutat.

Destaquen especialment dos equipaments construïts al límit de la ciutat en aquell temps: l’Estació Enològica, conjunt que aglutina magatzems, espais de treball i habitatge, i el conjunt escolar Prat de la Riba, sorprenentment articulat sobre el carrer Prat de la Riba, i no sobre el mateix passeig. Són exemples projectats clarament des dels aspectes funcionals reforçats amb l’oportuna ornamentació i ús dels oficis característics, construïts amb una claredat i racionalització admirables.

Posteriorment, i ben entrat el segle XX, la seva obra evolucionarà cap a postulats del que en l’actualitat entenem com a noucentisme, mantenint però el mateix nivell de qualitat en la seva producció arquitectònica.