Un any de l'enderroc de La Sedera
D'aquestes imatges ara fa un any. L'emblemàtic i polèmic edifici de La Sedera anava a terra després d'anys de desús i abandó. Durant l'enderroc ja hi va haver queixes veïnals pel volum de pols que s'aixecava i desperfectes ocasionats, segons aquests veïns, per les tasques d'enderroc.
Un any després, el solar ha quedat buit i, al llarg de les setmanes, net i tancat. De cara al futur s'han plantejat, els darrers anys, diferents projectes. Per una banda, a llarg termini, quan Sòlvia, la immobiliària del Banc Sabadell propietària del solar, aconsegueixi l'interès d'una promoció immobiliària. Ja en aquest punt hi ha discrepàncies. Alguns veïns aposten per edificacions residencials en consonància a la resta del passeig, incloent els habitatges amb baixos i quatre plantes per sobre. Jordi Pouget, president de l'Associació de Veïns del Passeig Misericòrdia, explica que 'el desig de futur, tant de bo l'any vinent, o d'aquí a sis mesos; doncs que hi hagués una empresa promotora que hi fes habitatges, habitatges complint les normatives dle passeig Misericòrdia, màxim els edificis d'aquí al costat, de 5 plantes'.
Altres, en canvi, no volen cap alternativa que no sigui la de cases unifamiliars, com l'Associació de Veïns Barri Monestir, que per boca del seu president, Alfonso Berbel, afirma que 'haurem d'esperar que hi hagi el nou POUM per veure què pretendrà l'Ajuntament, i estem segurs que llavors tindrem una altra guerra. Volien fer 4 plantes i baixos, i en els baixos és on estem totalment en contra, perquè aquesta zona és residencial i no volem que sigui zona comercial, i si hi ha baixos és per una qüestió comercial, i no volem'.
L'altra associació de veïns afectada, la de Mas Vilanova, considera que és una llàstima que el solar estigui desaprofitat, i es decanten per parlar amb la immobiliària i aconseguir una cessió del solar fins que aparegui la possibilitat de construir-hi. 'Considerant que, teòricament, que no en tenim notícies, hi hauria una cessió de l'espai a l'Ajuntament, s'hauria d'aprofitar, si era a llarg termini per fer una petita inversió per fer un pàrquing o una zona d'esbarjo', reflexiona el seu president, Valentín Rodríguez. Matisa, però, que sense llençar els diners públics, és a dir, 'amb aquests dos condicionants, ha de ser amb una petita inversió i un llarg termini de cessió'.
Uns i altres resten a l'espera de com acaba tot plegat, ja sigui amb solucions temporals, o amb edificacions definitives. La solució, sigui quina sigui, passarà inevitablement per la voluntat de Sòlvia, com a propietària, i per la qualificació que s'atorgui al terreny quan es redacti el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, que el govern ha aparcat, almenys, fins el proper mandat.