Ariel Santamaria: el "juantxisme" era "incòmode però necessari"
Vestit amb un dels seus "tratges" a l'estil Elvis Presley i sense parar de saludar en cap moment, l'exregidor de la Cori, Ariel Santamaria, ha presentat les memòries polítiques del mandat que va viure com a regidor a l'Ajuntament de Reus, entre els anys 2007-2011. Ell mateix es defineix com un personatge incòmode pels representants d'aquell moment al consistori, ja que els seus objectius eren clars: "fer de xinxeta i carregar-me, una mica, allò que era l'oasi polític reusenc, el que passa és que, clar, ho vaig intentar fer d'una manera divertida, d'una manera doncs de "catxondeo" es podria dir, per ser un "Jueves" de la política, el que passa és que, clar, la meva situació va ser una cosa totalment innovadora i molts polítics que hi havia llavors al consistori no s'ho van prendre massa bé, saps? i l'alcalde s'ho va prendre com una cosa personal".
Segons Santamaria, la seva irrupció a la vida política municipal era necessària perquè molts ciutadans estaven cansats de la política clàssica i de veure sempre les mateixes cares. Santamaria afirma que "jo tinc adn de regidor per part de mare i de pare, però jo no, mai, mai, però en sec, mira, en sec als trenta i "pico" anys em va agafar un "puntasso" que la situació municipal de la ciutat s'havia de canviar, o de millorar, o de modificar".
Vist en perspectiva, Santamaria assegura que "de polític en general es viu molt bé, es viu molt bé, però és clar, t'ha d'agradar fer de polític, no tothom serveix. Jo servia per fer de polític "juantxi" i per fer-ho un temps determinat, però estar allí anys i panys, i estar dos mandats..., i tot això, no".
En el llibre, de més de 600 pàgines, l'exregidor hi inclou un manual sobre com crear un partit polític "juantxi". Durant l'acte de presentació, Santamaria s'ha rodejat d'amics i familiars. També ha comptat, entre d'altres polítics, amb la presència de l'exalcalde Lluís Miquel Pérez, i de l'actual alcalde Carles Pellicer, les dues persones més citades al llibre.
