Back to top

Cavet, el barri neolític de Cambrils

JONATÁN SORIANO

Aquest jaciment neolític, ubicat a Cambrils, és una mina d'història viva. L'última troballa que han descobert els arqueòlegs que hi treballen confirma l'intercanvi de productes i el moviment de fluxos humans entre l'interior del territori i el litoral. També s'ha trobat el que podria ser un fossat de protecció d'un assentament. En cas de confirmar-se, seria el segon de tota la península ibèrica. 

Ni la pluja, ni el vent, ni tan sols el pas del temps poden amagar la història. El jaciment neolític del Cavet, situat al barri del Molí de la Torre de Cambrils, n'és un exemple. D'ençà que fa deu anys es va començar a excavar, no ha deixat de donar pistes de l'arribada dels primers colons del territori. 

Concretament ens situem uns 7.500 anys enrere, al neolític antic, quan comencen a arribar a les costes ibèriques comunitats provinents de l'Orient Pròxim. Són ramaders i agricultors i no triguen en desplaçar les agrupacions nòmades i caçadores que s'hi troben. Però l'objectiu no és quedar-se només a la costa. 

Així ho demostren les darreres troballes descobertes pels arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolcuió Social (IPHES) que hi treballen al jaciment. Es tracta d'unes eines confeccionades amb sílex, provinents de zones com el Montsant i el Monegros, que demostren l'intercanvi de productes i el moviment de fluxos humans entre les comunitats d'interior i litoral. "Ens està donant molta informació sobre la primera fase d'ocupació d'aquest poblat. En el moment en què arriben les primeres comunitats, s'estableixen aquí i això és un cap de pont per colonitzar l'interior de la zona", explica l'investigador de l'IPHES, Josep Maria Vergès. 

 

 

Un fossat que podria ser el segon de la península

A més de les eines, els arqueòlegs han descobert el que podria ser un fossat de protecció de tres metres de profunditat. Al seu interior també s'han trobat peces de ceràmica cardial, la qual cosa permet la hipòtesi de que els colons el van construir com a  mesura preventiva quan van arribar a la zona i el van abandonar posteriorment, ja que els enfrontaments entre comunitats no arriben fins el neolític mitjà. 

En cas de confirmar-se que es tracta d'un fossat, seria el segon de tota la península ibèrica. El que li atorga una rellevància única, segons les diferents institucions implicades en l'excavació. "El full de ruta que tenim és conèixer bé el poblament prehistòric al territori de Tarragona a través de diferents jaciments.

El Cavet és un d'aquests punts, probablement el més antic i el que millor recull l'impacte", manifesta el director de l'IPHES, Robert Sala. "Hem destinat 5.000 euros a través de l'Àrea de Cultura per a què es poguessin continuar aquests treballs que ja fa deu anys que es van iniciar", afirma Camí Mendoza, alcaldessa de Cambrils. 

La darrera campanya d'excavació al jaciment del Cavet va començar el passat dia 9 de novembre i està previst que duri fins el 22. A partir d'aquí, els arqueòlegs asseguren que el full de ruta a seguir passa per l'estudi de les troballes i la publicació dels articles científics. El que, segons expliquen, és el que més costos suposa.