Crònica d'un cafè de dilluns

A dos quarts de vuit del matí, Reus és una ciutat poc empàtica. La poca gent que hi ha al carrer va per feina -de fet, la majoria va a la feina-, amb els ulls sobre la mascareta encara mig endormiscats. Les salutacions són escuetes i breus i ben pocs s'aturen a xerrar amb coneguts. Al centre, pràcticament cero activitat.

Ni una ànima al passeig comercial 'El Pallol', amb totes les terrasses tancades excepte una. I al Mercadal, tres quarts del mateix. Bona part dels establiments tancats i els que tenien oberts, pocs comensals. De fet, l'activitat a la plaça estava restringida als operaris que retiraven les casetes del mercadet de Nadal i també als treballadors de la neteja. 

A mesura que anaven transcorrent les hores la gent s'ha començat a veure amb més assiduïtat. Les terrasses s'han anat omplint i també han obert alguns establiments més. Tot plegat fins que a les 9.30 h, amb el toc de les campanes de la Prioral, els responsables dels bars començaven a demanar als clients que marxessin. 

I la gent, alguns amb l'entrepà encara a mig consumir, han fet cas... els bars acabaven així el primer matí d'aquestes festes de Nadal en els quals només podran obrir dues hores per servir esmorzars... A veure com va el migdia...