Debut espectacular i gairebé perfecte del CF Reus de Guinea Equatorial
Des de la seva creació, l’equip es va preparar durant dues setmanes per l’esperat debut. Cal ressaltar que les condicions de les instal·lacions d’un equip i altre eren totalment oposades. Mentre que el combinat de Benjamín entrenava en un camp de gespa artificial amb les mides reglamentàries (on va disputar-se el partit) i tots els jugadors disposaven de botes de futbol, el CF Reus de Guinea Equatorial entrenava a cavall entre un camp de futbol sala i un de futbol 7 de terreny irregular, amb porteries d’handbol i gespa natural (sense cuidar).
Amb tot això, l’estratègia estava clara: potenciar la tàctica, la mentalitat i l’esperit per compensar el dèficit tècnic respecte a l’equip d’en Benjamín. Cal recordar que el CF Reus de Guinea Equatorial està format per joves, la majoria d’ells orfes, que han viscut situacions realment complicades al llarg de la seva curta vida. Per això, l’esperit i la mentalitat de tots ells era la principal arma per batre al rival. El sentiment de pertinència a un equip, a una família, és infinitament major a qualsevol equip normal, i aquí radicava la principal amenaça del Reus.
Primer van jugar els alevins del CF Reus de G.E. contra un combinat aleví del Benjamín, per anar animant l’ambient i donar pas al plat principal: el partit dels grans. Minuts abans del xiulet inicial ja es palpava tensió a l’ambient. Mentre els locals sentien la pressió per guanyar a un equip teòricament menor, el Reus volia demostrar que podia competir i sentia la responsabilitat d’entregar la victòria als més de 100 infants d’Aldeas Infantiles SOS que els recolzaven des del lateral. I és que en el camp hi havia 11 dorsals, però jugaven els 120 infants i joves de l’orfenat.
El partit va començar amb una igualtat sorprenent, en una lluita constant per fer-se amb el mig del camp, amb ambdós equips tècnics donant instruccions incansablement des de la banda. Un pas del mig-centre a l’interior del combinat del Benjamín en el minut 15 va propiciar el primer gol del partit. L’interior va filtrar una passada entre el central i el lateral perquè l’extrem es colés dins l’àrea i quedés sol davant el porter, al que va batre amb un xut ras al seu pal. Els ànims van decaure entre els joves del Reus, però la tasca dels entrenadors va fer que ràpidament es recuperessin del cop. Així, en el minut 20, Quisito va enviar una pilota llarga des del mig del camp cap a Eugenio, davanter centre, qui el va parar amb el pit sense deixar-la caure, la va empalmar des del límit de l’àrea i el va enviar a l’esquadra esquerra, empatant així el partit i causant el deliri del públic.
Tot i que 5 minuts més tard, un desajust defensiu entre els centrals del Reus va generar el 2-1 per l’equip del Benjamín. L’interior dret es va passejar pel límit de l’àrea buscant l’espai per disparar, fins que el va trobar. Va ser un altre cop de moral; tocava remar una altra vegada a contracorrent. La mateixa situació es repetiria pocs minuts després, tot i que aquesta vegada els centrals van reaccionar més de pressa, aconseguint un xut poc perillós. Però la mala sort va colpejar al Reus quan aquest el va desviar el central, descol·locant completament el porter i encaixant el 3-1. Just abans del descans, una falta en la frontal de l’àrea del CF Reus va acabar amb el 4-1 en el marcador. Una falta ben tirada per l’estrella del combinat del Benjamín va passar per sobre la barrera i es va trobar amb una estirada monumental del porter del Reus. L’esfèric va sortir rebutjat, atrapant-lo el davanter centre, en posició claríssima de fora de joc, i batent finalment al porter. Massa càstig en vista de la igualtat entre els dos equips.
El descans va servir per animar l’equip i recordar-los que no era la primera vegada que remuntaven partits com aquell. La represa va començar de manera immillorable. La pressió alta dels jugadors del Reus va forçar una passada arriscada del lateral al central, que va robar Eugenio i va disparar ras, creuant la pilota al pal contrari, sense possibilitats pel porter. L’ambient s’animava. Els jugadors començaven a creure. El 4-2 els deixava a només 2 gols de l’empat, i la igualtat de l’encontre permetia creure en la gesta.
La pressió alta asfixiava als locals i els obligava a treure’s la pilota de sobre, rifant-la al mig del camp. En un d’aquests, a priori fàcil per la defensa, un mal càlcul del lateral del Reus va deixar sol a l’extrem davant el porter. El 5-2 va ser dur per l’equip, però va aixecar-se un cop més gràcies a la força dels seus “germans petits” que els acompanyaven. Corria el minut 60. Encara quedava mitja hora per intentar sumar. El CF Reus s’animava per moments, amb bones combinacions al centre del camp. Una pilota filtrada va arribar a Scuba, mig-centre defensiu, quedant sol davant el porter rival, qui tot seguit el va fer caure. Penal. Tarre va agafar la responsabilitat de xutar-lo, enganyant el porter i col·locant el 5-3 a l’electrònic. Quedava temps.
Els visitants controlaven el mig del camp i, en la següent jugada, una passada entre línies va deixar a l’interior sol davant el porter, qui va enviar l’esfèric a corner. Brian, un dels centrals, va saltar per sobre de la resta, estavellant la pilota al travesser. Aquest moment va ser clau en el partit, on el combinat del Benjamín va adonar-se que podia perdre, i van decidir perdre temps durant els últims 10 minuts de partit.
El CF Reus no deixava d’atacar, generant perill cada vegada que s’apropava a porteria, però el marcador ja no es va moure més. La frustració va envair l’equip, que ràpidament va ser substituïda per l’orgull. El d’haver competit contra un dels millors combinats del país, i haver aconseguit atemorir-los. La imatge del seu millor jugador fos en acabar el partit, estirat a terra, recuperant la respiració, definia el que va significar el partit per uns i altres. El Reus va donar-ho tot, generant que l’equip de Benjamín hagués de treballar al màxim per endur-se el partit.
