Descoberts gravats paleolítics a les Coves del Fem d'Ulldemolins
La campanya realitzada el passat estiu per l’equip de recerca que excava el jaciment de les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona) ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat entre 15.000 i 11.700 anys.
És una troballa excepcional, segons els investigadors, que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del Paleolític Superior.
Per fer la peça es va emprar un còdol rierenc de llicorella de forma ovalada i amb dues cares planes i paral·leles, que mesura 18 centímetres de llargada per 12 d’amplada. L’estudi preliminar determina que, com a mínim, apareixen 6 figures d’animals, entre les quals són representats 2 cérvols -un mascle i una femella-, 2 figures que podrien ser un càprid o un bòvid i 2 figures indeterminades. També apareixen un gran nombre de línies gravades, ara per ara de difícil interpretació.
Des de la perspectiva de la tècnica d’elaboració, l’equip de recerca destaca la precisió del fi gravat, fet amb un estri de sílex molt agut. En alguns casos, s’hi mostren detalls anatòmics com els ulls, les orelles, els musells i les banyes. Hi destaquen especialment les grans banyes d’un cérvol mascle adult, representades amb 7 puntes.
Una descoberta sorprenent
La troballa es va produir durant la inspecció dels blocs de pedra que es troben dispersos en la superfície del jaciment. Aquests blocs queden al descobert a conseqüència de l’erosió dels estrats produïda per les crescudes d’aigua que han afectat part del jaciment. Els habitants de Coves del Fem utilitzaven sovint còdols i plaquetes d’esquist per elaborar estris de tota mena. Per aquest motiu, es revisen totes les pedres d’aquest tipus que hi apareixen. No és gens freqüent, més aviat és una raresa, que aquestes plaquetes presentin gravats, per això trobar la plaqueta gravada ha estat una sorpresa majúscula per als investigadors.
Atès que la peça es va localitzar sense un context estratigràfic precís, la hipòtesi dels investigadors sobre la seva antiguitat la situa entre uns 15.000 i 11.700 anys abans d’ara, corresponent a finals del Paleolític Superior. Aquesta cronologia se sustenta en la composició de la representació i l’estil de la seva execució, junt amb la comparativa d’elements similars localitzats en altres jaciments i en què s’ha pogut establir la seva antiguitat de manera precisa.
Un alt valor simbòlic
A més del seu valor artístic, la peça és especialment valuosa pel que representa: parla del món ideològic dels grups caçadors-recol·lectors, en què els gravats són representacions simbòliques elaborades amb una finalitat que es desconeix per ara. La seva presència a Coves del Fem permet als investigadors posar-la en relació amb un sistema simbòlic compartit amb altres jaciments de cronologies similars de la península Ibèrica, on també s’hi han documentat les representacions d’animals sobre plaquetes d’esquist.
Pel que fa a Catalunya, els objectes d’art paleolític estan molt pocs representats i només comptats jaciments han ofert peces d’aquest tipus. En bona part es concentren en un territori relativament petit, a cavall entre el Priorat i la Conca de Barberà. Entre d’altres, destaquen les troballes de Sant Gregori (Falset, Priorat), a l’abric del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) i al jaciment de l’Hort de la Boquera (Margalef del Montsant, Priorat), aquest darrer a pocs quilòmetres de les Coves del Fem, al massís del Montsant.
El jaciment Coves del Fem
Les Coves del Fem es localitzen en el terme municipal d'Ulldemolins, a la comarca del Priorat. Es tracta d'un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.
Les Coves del Fem presenta fins ara una ampla seqüència cronostratigràfica que es correspon al període final del mode de vida caçador-recol·lector i inclou algunes ocupacions atribuïbles al període de 6000-5500 aC. No obstant això, la troballa de la plaqueta gravada permet suposar que la cova va ser també freqüentada anteriorment pels caçadors-recol·lectors del final del Paleolític.
Fins al moment, l’equip de recerca ha excavat nivells neolítics i mesolítics i encara no ha arribat als nivells a què podria pertànyer la peça trobada. Malgrat això, els investigadors pensen que, com passa en altres jaciments similars, aquests tipus d’objectes no solen ser mai troballes aïllades.
La plaqueta, a l’exposició “Art primer”
La plaqueta serà exhibida en l’exposició “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el gener de 2021. L’exposició és un viatge de més de 50.000 anys a la descoberta del pensament creatiu per part de les societats prehistòriques.
L'exposició aborda el tema dels orígens de l'art a la prehistòria, tot dedicant una especial atenció a les manifestacions de l'anomenat "art rupestre llevantí", conservades als territoris de la façana mediterrània de la península Ibèrica i, en especial, a Catalunya.