El dia dels somriures, sense somriures
Avui és Dijous de Corpus. Un dia que s'associa als xiquets i xiquetes de la ciutat, a la plaça del Mercadal, veient per primer cop des de Misericòrdia els Gegants de la ciutat. Una imatge que sempre va acompanyada de somriures i de coca amb cireres. Enguany, per qüestions òbvies, Corpus es viu de forma confinada.
La imatge d'un Dijous de Corpus és plena d'il·lusió. Els nens i nenes s'esperen a la plaça a l'arribada dels gegants. És el tret de sortida del calendari festiu a la ciutat, i és també la primera oportunitat de tornar a veure els indis, els moros, els negres, els japonesos i els vitxets. I la Mulassa. De fet, des de Misericòrdia que no els veuen.
Un matí trist i l'ou com balla confinat
Enguany, el matí s'ha aixecat rúfol i trist. Com molta de la canalla de la ciutat. Alguns inconformistes s'han atansat al Museu de la plaça de la Llibertat, on descansen les figures antigues dels Gegants de Reus, a l'exposició 'Ara toca Festa'. Era l'única oportunitat de gaudir, ni que fos d'una manera molt diferent, dels estimats gegants.
El Corpus també va lligat a l'ou com balla... i aquest any, es viu de forma virtual. De fet, l'Ajuntament de Reus, a través de les xarxes socials, ha posat a disposició la imatge de l'ou com balla virtual.
I és que en altres anys, les imatges d'aglomeracions anant a veure l'ou com balla a la plaça del Castell no són possibles en plena pandèmia. Així doncs, i si tot va bé, les escoles tornaran a visitar l'ou com balla l'any vinent, després, com sempre, de la ballada de gegants a la plaça del Mercadal.
