Dues veus en harmonia acompanyen el Poema de Nadal

Amb un decorat senzill, i amb caràcter intimista i directe, l'actor Pere Raich ha interpretat a la Sala Santa Llúcia el tradicional Poema de Nadal, de Josep Maria de Segarra. Juntament amb la Montserrat Toran, que acompanya l'escena amb el seu cant, fa uns vuit anys que porten el Poema a diferents llocs de Catalunya. Però és des de fa dos anys que s'hi va afegir la Cèlia Prats, que canta en harmonia amb la Montserrat, la seva mare. La Montserrat explica que "el que sí que hem anat fent és dir, ostres, doncs mira aquesta peça la canvio i hi poso aquesta altra, no?, o jo què sé, això de dir: posem un instrument, o posem... i llavors se'ns va ocórrer de dir, home, amb la meva filla ens avenim bé les dues veus, doncs en comptes de posar un instrument, posem dues veus a les cançons".

Músiques d'advent, cançons i nadales s'intercalen entre el Poema, que es divideix en quatre parts i un final. El text, amb paraules senzilles i severes, ens parla de la joia del Nadal, dels pastors i la cova, del pessebre i de l'estrella. Ja fa uns quants anys que, de la mà de diferents actors, el Poema arriba a la Sala de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Segons el president de l'entitat, Josep M. Vallès, "fa 4 o 5 anys que per aquestes dates intentem fer el Poema de Nadal, i enguany fem una excepció en quant que ja ha passat Nadal, però per motius d'agenda, no ho hem pogut fer més aviat".

Durant una hora, els protagonistes de l'escena busquen la complicitat amb l'espectador, a qui li transmeten força i tendresa, i l'insten a reflexionar.