Els estrangers decideixen sobre el futur municipal
En Francis Quertainmont és ciutadà belga i fa deu anys que està empadronat a Cambrils. Aquest diumenge, 26 de maig, exercirà el seu dret a vot, tal com ha fet en anteriors ocasions. Segons el seu parer, cal involucrar més als ciutadans estrangers perquè vagin a les urnes. Una visió compartida per Qyun Nhu Hoang, una vietnamita resident a Miami Platja des del 2005. Fa cinc anys que va obtenir la nacionalitat espanyola i per tant, la possibilitat de dir la seva als comicis municipals. De fet, posa especial èmfasi en la necessitat de la població, vingui d'on vingui, en estar al cas de la política municipal. Per això, explica que s'ha llegit els programes de les diferents formacions que es presenten al seu municipi.
El cas d'en Thomas Lafontaine és una mica diferent, ja que ha alternat França i Catalunya com a llocs de residència al llarg de la seva vida. La doble nacionalitat la va obtenir al 2002, quan per motius esportius, necessitava tenir la nacionalitat espanyola en cas de ser escollit per la Selecció espanyola. Tot i estar empadronat a Mont-roig del Camp des de fa més de 25 anys, aquest cap de setmana votarà per primera vegada per escollir el govern local. Lafontaine, en declaracions a Canal Reus, explica com ha participat políticament en altres esdeveniments, com és el cas del referèndum de l'1 d'octubre. Precisament recordant aquesta data, el jove incideix en la importància de votar, ja que considera que aquest dret ha estat reprimit a la societat catalana.
A dia d'avui, les persones estrangeres només poden votar en les eleccions municipals, encara que només si són residents procedents de la Unió Europea o el seu país pertany a un dels dotze estats que ha firmat un acord bilateral amb Espanya. A les darreres eleccions municipals, només 62.698 persones estrangeres van fer els tràmits per votar. Aquests països són Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinitat i Tobago o Xile. A més, cal que els estrangers d'aquests països portin cinc anys residint legalment a l’Estat espanyol. Ara bé, es preveu que mig milió de persones majors d’edat no podran exercir el seus drets de participació, malgrat que en alguns casos fa més de 10 anys que viuen a Catalunya.
