Els problemes dels autors novells per ser publicats

Diuen que a la vida, tota persona ha de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre per sentir-se complet. Són tasques que tenen diferents tipus de dificultat i variables, però en el cas dels autors novells, estrenar-se en el món de la literatura pot tenir una complicació afegida. Decidir autopublicar-se o assessorar-se per una editorial és una decisió que no sempre és fàcil de prendre. En alguns casos, el recolzament d'institucions o organitzacions que reconeixen el treball dels autors ajuden a fer una primera immersió en aquest sector. Així ho destaca en Guillem Puig Vallverdú, autor de la 'Taula del mirall. L'Ateneu i l'associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp (1878-1978)', obra premiada amb la Beca de Recerca Històrica Terra d'Ateneus. De fet, Puig destaca que la publicació ha estat més senzilla gràcies a aquest suport. Una situació similar a la que viu l'escriptor Robert Vallverdú, autor del llibre 'El Nen de Prades. El Guerriller de la Terra Roja', qui acostuma a publicar els seus textos en revistes especialitzades d'història.

Hi ha autors del territori que confien en les editorials per intentar fer-se un lloc a les prestatgeries dels lectors, com és el cas de Jordi Sugranyes o el col·lectiu Reusenques de Reus. D'altres, més habituats a escriure obres literàries, consideren que la clau per treballar a gust és la comunicació, com és el cas de l'escriptora reusenca M. Lluïsa Amorós.

Sigui quina sigui l'opció triada, tant si és editar el llibre amb professionals o fer-ho de manera autònoma, l'objectiu d'uns escriptors i altres és el mateix: que la seva obra es llegeixi i que el lector la gaudeixi.