"Hi ha qui als meus quadres ha vist un cavall i jo no l'he trobat mai"

Com si es tractés d'un subtil recorregut d'anàlisi subjectiu, el cambrilenc Ismael Lozano planteja una mostra on ensorra la visió clàssica de l'art. Un crit de ràbia davant l'ús de l'art per a la imposició de valors, on tothom hi rep. Des les Gràcies de Rubens fins al Sol ixent de Monet.

Un anàlisi, però, que no es concentra en la persona sinó en la relació que aquesta estableix amb la conceptualització bàsica de l'art, a través del format contemporani i d'una expressió basada en el mètode de la transferència. "No podia mostrar una obra tan conceptual sinó buscar-ne una més participativa", explica Lozano. "La majoria d'aquestes obres requereixen que l'espectador perquè així cadascú pot veure una cosa diferent. M'he trobat que, en alguna d'aquestes obres, hi ha qui ha vist un cavall i jo no l'he trobat mai".

Lozano planteja aquesta aposta a partir de la seva formació, entre Història de l'art i Filosofia, incloent el fet artístic en les raons socials que l'envolten. "La gent té por d'entrar a una galeria per si no ho entenen. Però ha d'entrar i donar la seva opinió i atrevir-se a dir que una obra no li agrada o troba que no li desperta cap emoció", remarca.