La cotorra argentina s'expandeix pel Baix Camp
Als jardins del Mas Iglesias al Mas Sabater o per la zona de l'Institut Pere Mata són alguns dels punts on cada vegada és més habitual trobar cotorres argentines. Aquesta espècie no autòctona de Catalunya és de la família dels lloros i el seu augment d''individus en els últims 30 anys fa que se la consideri una espècie invasora. No té depredadors, menja un gran ventall d'aliment molt divers i és un ocell que s'adapta molt bé a l'entorn. Tots aquests factors n'afavoreixen molt la seva expansió.
Andreu Escolà és ornitòleg i president del Gepec explica que "m'atreviria a dir que les primeres que he vist a la nostra zona pot fer entre 15 i vint anys, en tinc cites. He anat veient la taca d'oli. Les primeres a Cambrils recordo, després a Salou, després a Vinyols, a les Borges encara no però a Riudoms si, a la Selva també, però sempre ha de tenir jardins i l'arbre principal on crien a zones d'interior són els cedres, a la costa en palmeres".
Al tenir un bec dur, poden menjar llavors amb closca com pinyols d'oliva o els dàtils de les palmeres però també poden alimentar-se de fruits d'horta. Actualment s'ha demostrat que també poden arribar a menjar ous i pollets d'alguns ocells com caderneres o gafarrons, fet que podria posar en perill d'extinció aquestes espècies i també s'afavoreix, d'aquesta manera, a la transmissió de malalties entre aus.
Escolà afegeix "La repercussió que a la llarga crec que pot tenir és amb l'alimentació de polls i ous, que això potser greu, perquè s'ha vist que hi han especies com les caderneres o els passerells que esta baixant el nombre d'individus. La repercussió sobre fruita i fruits secs i en horta en un moment donat".
Pel que fa a les especies d'aquí, la cotorra argentina suposa un potencial competidor, ja no només per l'aliment. La construcció de grans nius en un mateix arbre les fa créixer com a espècie, fent que altres aus, hagin de desplaçar-se.
L'ornitòleg afegeix que "és una estructura feta tot de branquetes i fan el niu dins, és com un cau, no penseu en un niu pla amb un ocell a sobre. En un arbre van venint i es van ajuntant. En un cedre n'he arribat a comptar fins a 10 nius".
La primera cita reconeguda a tot l'estat espanyol data del 1975 a Barcelona. S'estima que a Catalunya hi ha entre 3.000 i 7.000 i individus i actualment està prohibida la seva caça, la tinença i el comerç d'aquests animals.