La defensa de l'escola catalana tensa el ple de Reus

La sessió plenària del mes de març ha servit per tancar diversos temes de ciutat oberts, però també per mostrar les polaritats ideològiques de les formacions. Després d'un llarg debat, s'ha aprovat una proposta de resolució conjunta del PDeCAT, CUP, PSC, ERC i Ara Reus, en defensa de l'escola catalana i el model d'immersió lingüística. La portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, ha destacat que 'l'article 6.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu que la llengua pròpia de Catalunya és el català, d'ús normal de les administracions públiques, dels mitjans públics i també normalment l'utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyança. Per cert, aquest article no ha estat declarat com a inconstitucional'.

PP i Ciutadans han defensat la necessitat de situar el castellà com a llengua vehicular a Catalunya. La regidora del PP, Dolors Compte, ha lamentat que 'no entenem per què incorporar una casella per incorporar el castellà és dividir?'. En aquest sentit, la regidora de Ciutadans, Josefa Labrador, ha assegurat que 'és mentida que nosaltres vulguem la segregació, nosaltres demanem que els nens, tots, tinguin una assignatura troncal més en castellà, és a dir, el 25%'.

En resposta, des de la CUP i el PSC també han contestat a les crítiques del PP i C's. La portaveu de la CUP, Marta Llorens, ha sentenciat que 'l'amenaça més gran que hi ha a les llengües és quan una llengua amenaça una altra i això és al que vostès juguen, a aconseguir que el castellà criminalitzi el català'.

El portaveu del PSC, Andreu Martín, ha qüestionat si l'aposta del govern del Partit Popular 'sabem si servirà per aconseguir més justícia social? Són respostes que caldria respondre'. Fins a una trentena de persones han lluït banderes de Tabàrnia, cartells en contra de la immersió lingüística i l'alcalde els ha hagut de cridar l'atenció.