Back to top

La Febró, un exemple de despoblació rural

El despoblament és una de les conseqüències de la crisi agrària i l'explotació dels recursos naturals. Actualment el municipi de la Febró té una quarantena d'habitants, tots ells majors d'edat, i és que fa prop de 30 anys que el poble no acull un nounat.
La Febró, un exemple de despoblació rural

Són imatges de la Febró d'un dia entre setmana a les 7 de la tarda i pràcticament no hi ha ningú pels seus carrers. Aquest municipi del Baix Camp és un dels més despoblats de tota la província de Tarragona i és que el poble té només una quarantena d'habitants i fa prop de 30 anys que no hi ha cap naixement. Tot i que als caps de setmana i en temporada d'estiu, l'ambient canvia, tot el moviment que genera aquest temps lliure es basa en segones residències.

La Josefina Martorell és del poble i explica "sí que ens preocupa, això preocupa a tothom però que hi podem fer? No hi podem fer res. Internet sí que aniria bé però això és cosa de l'Ajuntament o de qui sigui. Ara a l'estiu i els caps de setmana està més animat, com tots els pobles però aquí a La Febró és on hi ha menys gent".

Pels habitants de La Febró una solució seria millorar la xarxa de telecomunicacions actual, ja que el subministrament és molt dolent. D'aquesta manera, segons la gent del poble, es podria activar el poble amb famílies que podrien treballar des de casa. Per altra banda, integrar aquests municipis dins del Parc Natural de la Serra de Prades també podria ser una bona opció, ja que d'aquesta manera es podria donar a conèixer el poble.

Sergi Cotilla és l'alcalde de La Febró i explica que "una de les solucions? el possible Parc Natural que és fes com s'ha de fer, podria ser una ajuda important per aquests pobles i també millorar la xarxa de mòbil i internet. Una cosa que a la capital donen per fet i ho és, aquí no és així. Ja no només el nostre poble, sinó tota la serra. La xarxa és molt dolenta per no dir quasi nula".

Aquest despoblament sol anar lligat amb la crisi agrària i la falta d'explotació dels terrenys rurals d'aquestes zones. Això provoca que poc a poca els habitants marxin a la ciutat per trobar ofici i poder guanyar-se la vida

Sergi Saladié és professor de geografia de la Facultat de Turisme de la URV i explica que "un dels problemes del despoblament és que no es treballen les terres perquè la gent que les ha treballat tota la vida veu que allò no té cap mena de valor i que està en crisi, però en canvi hi ha un cert nombre de persones disposades a treballar aquestes terres però que no hi té accés. El Consell Comarcal del Baix Camp hi ha una iniciativa que es diu Banc de Terres i que intenta treballar per aquesta proposta".

La Febró no és l'únic municipi del Baix Camp que està en una situació crítica. Actualment Colldejou té prop de 170 habitants, i tot i que l'any passat sí que hi va haver nounats al poble, aquests naixements no revertiran el despoblament d'aquesta localitat.

Paraules clau:

Notícies relacionades