La investidura de Carles Puigdemont, vista des del territori

JORDI OLÀRIA GRAS

Han passat més de tres mesos des de les eleccions del 27 de setembre i, finalment, el dia que expirava el termini, el Parlament de Catalunya ha investit un president de la Generalitat. Carles Puigdemont s’ha convertit en el 130è diputat en ocupar aquest càrrec a l’inici d’una legislatura que, a més, els artífex del seu nomenament, presenten com a excepcional i de ruptura. Des de l’àmbit local de Convergència, Esquerra Republicana i la CUP es valora positivament l’acord, tot i que encara no s’aventuren a predir quin serà el seu impacte real a la política municipal.

Finalment, dissabte, un dia abans que es convoquessin, automàticament noves eleccions, Junts pel Sí i la CUP van arribar a un acord que ha convertit l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, en nou president de la Generalitat de Catalunya. A canvi de la renúncia d’Artur Mas com a candidat, dos diputats de la CUP renunciaran a l’escó, i seran Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta. Per últim, dos dels 10 cupaires s’integraran a la dinàmica de treball de Junts pel Sí sense canviar de grup parlamentari, diuen que per facilitar la coordinació entre les dues formacions. L’acord entre les forces independentistes s’ha interpretat, també, des de l’àmbit local. L’alclade de Reus, Carles Pellicer, assegura que els municipis i la seva ciutadania tindran un paper important en el futur de Catalunya. En el cas de Reus en concret, el convergent no tanca la porta a la incorporació d’Esquerra Republicana a l’equip de govern municipal.

Els cupaires locals descarten que l’acord al Parlament es traslladi als plens municipals, però reiteren el pes que ha de tenir la política local en el procés sobiranista.

També té representació a la ciutat Esquerra Republicana, que separen l’esfera catalana de la local, tot i que també són partidaris de conferir pes real als Ajuntaments d’ara en endavant.

Uns i altres assumeixen que, la implicació que hagin de tenir els Ajuntaments, vindrà donada pels passos que se segueixin des del Parlament. Per tant, a hores d’ara és difícil de predir quin impacte real tindrà la investidura als pobles i ciutats de Catalunya.

La Generalitat té nou president 'in extremis'. Carles Puigdemont diu que es deixarà la pell per la independència. D'aquesta manera s'ha acabat l'opereta de Junts Pel Sí i la CUP després de tres mesos de bel•ligerància dialèctica. Una mena de joc de cartes entre les dues posicions que ha acabat amb un acord que dissipa unes noves eleccions. Paradoxalment, la carta que sempre havia jugar el sobiranisme. Recordin allò de "president, posi les urnes".

En tot cas, els costarà ampliar la base social independentista amb el baix nivell que han mostrat els màxims responsables de la CUP i Junts Pel Sí. Han estat unes setmanes plenes de retrets, desconsideracions i insults. Una panorama poc atractiu si el que pretenen és aglutinar més vots. Tot sigui dit, el repte de Puigdemont és majúscul. Més enllà d'això, avui hem sortit al carrer. Tant els que hi coincideixen ideològicament com els que no, consideren que és millor tenir president que no pas mantenir un govern en funcions. La manera com s'ha gestionat l'acord no desperta grans simpaties i, alguns, apunten que si Artur Mas havia d'acabar fent un pas al costat, podria haver pres la decisió uns dies abans.