La plaga de la papallona del Boix arriba al Priorat
El Departament d’Agricultura va reunir la setmana passa el grup de treball tècnic per avançar en el seguiment i el control d’aquesta plaga invasora que s’alimenta de les fulles del boix .La plaga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) avança en direcció oest i predominantment sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014.
L’estudi realitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 185 municipis de 21 comarques catalanes.
Detectada a tres poblacions del Priorat
A finals de l’any 2020, la papallona ha arribat ja a les comarques del Priorat, el Baix Penedès i el Baix Ebre on fins ara la plaga no era present i a 52 nous municipis més que l’any 2019.
En el cas del Priorat s'ha detectat la seva presència a Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset i Margalef
Una espècie invasora que defolia els boixos
La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Es va detectar per primera vegada l’any 2014 a la Garrotxa, i actualment està afectant greument diverses comarques entre les quals destaquen: la Garrotxa, el Ripollès, Osona, la Berguedà i el Bages.
Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, la qual cosa en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
Les primeres papallones acostumen a volar a partir del mes de juny. D’agost a octubre, la plaga té dues generacions més que fa que sigui molt abundant en ple estiu, cosa que provoca una important alarma social per la gran quantitat de papallones atretes per la llum que voleien al voltant de làmpades, faroles i focus.
Actuacions per frenar la plaga
La Generalitat ha establert una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d’afectació amb una periodicitat anual. Es treballa conjuntament per conèixer a fons l’evolució de la invasió i el cicle biològic en les diferents zones del territori i comprovar l’eficàcia i els moments idonis per aplicar possibles tractaments fitosanitaris. També es proven mètodes de control alternatius com ara la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones o la lluita biològica amb insectes parasitoides.
El Pla d’acció contra aquesta plaga estableix també una xarxa de seguiment de la papallona amb trampes de feromones en 20 punts distribuïts pel territori català. La revisió setmanal de les trampes permet obtenir una corba de vol en diverses zones de Catalunya.
Més informació sobre l’evolució d’aquesta plaga a Catalunya, una fitxa tècnica, infografies, tríptics i un pòster: https://bit.ly/3bE277G