La Revolta de Bruixes, aquest dissabte al Bartrina
El Consorci del Teatre Bartrina de Reus ret homenatge aquesta temporada d'Hivern-Primavera a Josep Maria Benet i Jornet, un dels dramaturgs més importants de la literatura catalana contemporània.
Les seves obres “Revolta de bruixes” (producció de Teatre Lliure) i “La desaparició de Wendy” (producció de Sa la Beckett) es portaran a escena el 18 de febrer i el 4 de març, dues cites imprescindibles per als aficionats al teatre que s'han inclòs en la programació de la Capital de la Cultura Catalana 2017 i en el cicle de commemoració dels 20 anys de la reobertura del teatre reusenc (Cicle 20 Anys TBR).
Es tracta de dos textos teatrals de gran rellevància dins l'àmplia producció de Josep Maria Benet i Jornet. Tant el Teatre Lliure com la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia han escollit aquestes obres pel seu significat dins la carrera de l'autor i guionista barceloní.
Ara, poc temps després de la seva estrena i bona accolida a Barcelona, arriben al Teatre Bartrina de Reus per reconèixer la trajectòria i l'obra del gran dramaturg català en dos espectacles inclosos en la programació de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.
Les entrades per aquests espectacles es poden adquirir de dimarts a divendres de 18:00 a 20:00 h i una hora abans de la representació a la taquilla del teatre i per Internet al web del Teatre Bartrina.
“Revolta de bruixes”
El Teatre Lliure i la Jove Kompanyia del Lliure presenten a Reus “Revolta de bruixes” després de la seva estrena a Barcelona el passat mes de novembre. El muntatge és dirigit per Juan Carlos Martel Bayod i l'equip d'interpretació l'integren Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros i Júlia Truyol.
En paraules del mateix Benet i Jornet escrites el 1981, “la història de 'Revolta de bruixes' narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.”
“Amb termes manllevats del tarot -continua Benet i Jornet- podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí.
De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional.
Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una altern ativa. No es pretén donar respostes gaire contundents.
Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder.”