L'Ajuntament de Reus dóna suport als CDR
La sessió plenària d'aquest mes s'ha tornat a encendre amb la qüestió política entre Catalunya i l'estat espanyol. L'Ajuntament ha donat suport a una moció de la CUP en la qual es demanava compromís amb els Comitès Defensa de la República. El regidor de la CUP, Edgar Fernández, ha destacat que 'els CDR no són una organització, no són cèl·lules violentes i no tenen cap més objectiu que treballar per la República Catalana, en la qual tothom hi tindrà lloc pensin el que pensin i vinguin d'on vinguin'.
La principal negativa a aquesta moció l'han protagonitzat Ciutadans i el Partit Popular. 'Nosaltres per als independentistes som una paret vella que l'han de tirar a terra per aconseguir aquest somni boig que tenen, un somni que ja ha partit per la meitat a Catalunya', ha subratllat la regidora de Ciutadans, Josefa Labrador. En aquesta línia, el portaveu del PP, Sebastià Domènech, ha defensat que 'en els últims mesos hem viscut episodis protagonitzats pels CDR amb talls de carreteresi coaccions a jutges'.
Uns posicionaments que també els ha encarar amb gairebé tots els grups de l'equip de govern. És el cas de la regidora del PDeCAT, Montserrat Vilella, qui s'ha dirigit a la regidora de Ciutadans amb 'senyora Labrador quan vostè falta li trobo a faltar que posi un sol exemple de violència similiar en alguna manifestació unionista, perquè aleshores li acceptaria la crítica'.
El Partit Socialista també s'ha oposat a la moció, mentre que el partit de l'equip de govern Ara Reus ha evitat entrar en el debat més intens. 'El nostre partit no defensa la república de manera que no els podem donar suport, però respectem totes les posicions', ha detallat el portaveu del PSC, Andreu Martín.
El plenari també ha aprovat dues propostes de resolució presentades pel PSC. Així, l'Ajuntament instarà a la Generalitat per tal de reduir les ràtios escolars del municipi i també mostraran el seu suport per a la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania. En clau local, s'ha aprovat la revisió dels preus del servei de la brossa. Una qüestió que, de nou, s'ha endut el rebuig de la CUP, qui ha criticat el fet de gastar-se gairebé 11 milions d'euros enguany.