Back to top

L'Ajuntament de Reus podria deixar de cobrar un milió d'euros de plusvàlues

L'impost sobre la venda d'immobles ha quedat en entredit per part del Tribunal Constitucional. Les administracions locals podrien veure perillar fins un 4 % del seu pressupost.
Un cartell anunciant la venda d'un local

Els Ajuntaments d'arreu de l'Estat podrien deixar de cobrar les plusvàlues d'aquells immobles que s'hagin venut per sota del preu de compra, en el cas de Reus, al voltant d'un milió d'euros. Aquest impost ha quedat en entredit després d'una sentència del Tribunal Constitucional. Les administracions locals reclamen, a l'Estat, que resolgui la situació el més ràpid possible. Els estudis estimen que els ingressos per plusvàlues poden suposar entre el 2 i el 4 % dels ingressos d'un Ajuntament.

La plusvàlua és un impost municipal que grava l'increment de valor d'un immoble durant el temps que s'ha tingut en propietat, i es paga en el moment de vendre'l, de rebre'l en herència, o de ser expropiat. Aquesta taxa, per tant, implica que qui ha comprat un habitatge, hagi de pagar part del que en guanyi en el moment de vendre'l. El problema, però, és que la fórmula per calcular l'import no té en compte que l'immoble pot haver perdut valor des que es va comprar i, per tant, aquells que han venut pisos més barats del que van pagar en comprar-los, també han estat pagant plusvàlues. La taxa es calcula en base al valor cadastral, aplicant, després, coeficients en funció del municipi i el temps que s'ha tingut en propietat i, finalment, el tipus d'interès que regula cada Ajuntament. Tal com explica Rafael Arasa, consultor sènior de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 'això dóna un resultat per aquest automatisme, sense tenir en compte cap altre factor, sense tenir en compte si es va vendre per un valor inferior'.

S'estima que hi pot haver 550.000 immobles afectats per aquesta circumstància a tot l'Estat, i 12.300 a la demarcació de Tarragona. El Tribunal Constitucional s'ha posicionat contrari a aquesta situació en una sentència que, a més, interpel·la el govern central. Arasa detalla que la sentència 'insta el legislador, en aquest cas l'administració central, a reformar la Llei d'Hisendes Locals, on es regula l'impost de plusvàlua'.

No es pot calcular exactament quin percentatge dels pressupostos municipals suposa la taxa de plusvàlua, però s'estima que sigui un màxim del 4 % dels ingressos. En el cas de Reus, el 2016 va ser d'un 1,87 %. L'explicació, segons el regidor d'Hisenda i Recursos Generals, Joaquim Enrech, és que 'aquest últim any és cert que s'ha notat una mica que hi ha hagut una reactivació de l'activitat immobiliària i hi ha hagut un increment de recaptació per via plusvàlues, aquest últim any, l'exercici 2016, hem pogut recaptar una quantitat poc per damunt d'un milió d'euros'.Com la resta d'administracions locals, l'Ajuntament de Reus resta a l'espera que l'Estat prengui una decisió al respecte de com afectarà la mesura als municipis. 'S'ha demanat que es prevegin mesures alternatives perquè aquests ingressos que es deixin de tenir per aquesta via es vegin compensats per alguna altra via'.

L'esclat de la crisi immobiliària l'any 2008 va començar a provocar vendes d'immobles per sota del preu de compra. Des de llavors, diversos Tribunals Superiors de Justícia han anul·lat liquidacions de plusvàlues. El 16 de febrer d'enguany, però, el Tribunal Constitucional va emetre una sentència declarant nul·la i inconstitucional només la Norma Foral de Guipúscoa. Amb tot, el seu redactat és idèntic al de la Llei d'Hisendes Locals i, per tant, s'espera que els casos que arribin a partir d'ara al Constitucional segueixin el mateix camí.