L'altra cara de la final de la Lliga Europea

per Berta Treig

Què és allò que no es va poder veure durant la final del Reus Deportiu -Oliveirense? Des de l'inici, quan els aficionats van pujar a l'autobús per anar fins a Lleida, fins a la celebració, els ho mostrem a Canal Reus Televisió.

Imatges de la graderia d'aficionats del Reus Deportiu

L'afició del Reus, va trencar el silenci solament entrar al Barris Nord. Els sentiments a flor de pell es vivien i compartien instants abans del partit entre afició i jugadors. Confidències, rialles i fins i tot pregàries. Admiració per part dels de casa i també pels de fora amb l'ex de l'Oliveirense com a protagonista.

L'arrencada del partit va ser un cúmul d'emocions que la grada roig-i-negra no podia contenir. Un primer gol prematur de Marín va obrir la llauna d'una primera part amb regust agredolç pels aficionats.

Però cap aficionat ganxet sabia el que li esperava. Autèntica explosió roig-i-negra amb el gol d'Albert Casanovas i finalment llàgrimes contingudes amb el 4 a 1. El xiulet final sentenciava que el somni reusenc per fi, s'havia complert.

El Reus havia fet història amb un record que tardarà molts anys a esborrar-se de la ment de grans, de petits, d'aquells que se n'havien quedat a les portes i de tots els seus protagonistes. Lleida serà testimoni per sempre d'un 14 de maig tenyit de roig-i-negre.