Back to top

L'atzar torna al crit de 'Va bola!' amb les tradicionals rifes de Tots Sants

Les tradicionals Rifes de la Confitura de Tots Sants han repartit panellets, dolços i ampolles de vi i vermut a tots aquells afortunats que tinguessin el número correcte de la rifa. A banda de l'Orfeó Reusenc que ho fa des de 1926, també han organitzat rifes la Sala Santa Llúcia i el Centre d'Amics de Reus, que ha tornat a recuperar la tradició després de 10 anys.
Les tradicionals Rifes de la Confitura de Tots Sants han repartit panellets, dolços i ampolles de vi i vermut

El crit de Va Bola! s'ha tornat a escoltar aquest any el dia de Tots Sants. La tradicional i emblemàtica Rifa de la Confitura ha tornat a repartir panellets, dolços i ampolles de vi i vermut als afortunats que apostaven pel número correcte. Encara que fa uns anys eren moltes les entitats que organitzaven la seva pròpia rifa, actualment només n'hi ha tres. La més històrica: la de l'Orfeó Reusenc. "Està datat a l'Orfeó des de 1926, és que és una tradició que va venir de Barcelona i que durant molts anys nosaltres vam ser l'única entitat que ho va fer", explica el soci de l'Orfeó Reusenc, Joan Gomis.

Tot i haver-ne perdut algunes amb els anys, enguany la ciutat recupera la rifa del Centre d'Amics de Reus, que després de deu anys sense celebrar aquest joc tradicional de Tots Sants, ho torna a fer. "La vam deixar de fer i l'hem recuperat per a quedar-se. Som una entitat de reusenquisme, i una activitat com aquesta no podia quedar al marge de les nostres activitats", explica el responsable de comunicació del Centre d'Amics de Reus, Joan Ciurana.   

La tercera de les entitats que crida el Va Bola és la Sala Santa Llúcia, que durant tot el dia ha repartit confitures i licors als assistents que apostaven pel número que sortia al bombo. La rifa és una de les tradicions més reusenques que queden a la ciutat, i que sense dubte passa de pares a fills. "Hem jugat el 18 i ens ha tocat un paquet de panellets. Venim cada any per agafar coses i guanyar punts", diuen la Sam i el Martí Rodríguez. "Hauria de venir tothom perquè és una tradició de tota la vida. Quan érem petits hi havia 5 o 6 llocs i ara n'hi ha menys, però penso que ho hem de mantenir perquè és molt nostre", explica Jordina Joanpere. "Ens agrada mantenir la tradició, i els nostres fills i néts també estan acostumats a fer-ho", reconeix Josep Maria Casas. "És una tradició de tota la vida que només es fa aquí a Reus", afegeix Anna Coia Rué.

La sort ha acompanyat a alguns, mentre que d'altres han tornat a casa amb les mans buides. Tot i això, de ben segur que l'any vinent ho tornaran a intentar, donant així una llarga vida a aquesta tradició reusenca.