Molt més que un pessebre

JONATÁN SORIANO

Convertir el pessebre en un exercici d’empatia vital. Aquesta és la tècnica que utilitza la cambrilenca Carme Martí per ampliar any rere any la seva representació del naixement. Una tradició familiar que ha anat passant de generació en generació, any rere any

No hi ha detall que passi desapercebut als ulls de Carme Martí quan es tracta de completar el seu pessebre. Ni tan sols l’infern. I es que ja fa molts anys que aquesta cambrilenca va començar a muntar i cuidar molt més que un pessebre. De fet, tota la vida s’ha dedicat a aquest minuciós art, assolint l’herència del seu pare, que ja s’hi dedicava amb molt d’esforç, i transmetent-la a les generacions posteriors. Allò que va començar amb només una escena única representant el naixement de Jesús s’ha estès formant tota una ciutat plena de gent, amb les seves necessitats i preocupacions. Un món en paral•lel que constantment creix.

Tot i que el pessebre roman muntat al llarg de l’any, és molta la feina a fer. La brutícia que durant els mesos previs a Nadal s’amuntega per tot arreu, el corrent de l’aigua o bé algun llum, s’han de netejar i polir per tal que tot estigui a punt. Una dedicació que no solament es limita a l’època nadalenca, sinó que ha de mantenir la disposició al llarg de l’any per què sempre hi ha algun veí que a mig estiu demana refredar-se la memòria. A més d’això, la Carme Martí explica que el pessebre també té una necessària funció terapèutica. 

La senyora Martí obre aquest tresor que amaga al garatge de casa seva a tothom qui el vol veure, sense importar l’edat, la procedència ni l’època de l’any. També cada any visiten el pessebre prop de noranta infants del municipi. Una bona manera de fer perdurar l’esperit nadalenc al llarg de tot l’any.