Un nou fons donarà suport a les Cooperatives sense secció de crèdit
JONATÁN SORIANO
La Generalitat de Catalunya ha aprovat un decret llei amb el qual es permet la creació d'un Fons comú de liquiditat que donarà suport a les cooperatives associades, entre les quals hi ha la de Cambrils. La decisió arriba després d'unes polèmiques declaracions del president de la Cooperativa de Maials, criticant l'ajuda a les entitats que fan una mala gestió. D'altra banda, el president de la Federació de Cooperatives de Catalunya demana confiança en l'entitat cambrilenca i defensa que hi ha unanimitat entre el sector agrari per ajudar-la.
Modificar la Llei 6/1998 per tal de crear un fons de liquiditat comú per donar suport a tot el conjunt de les cooperatives associades, especialment a les que pateixin més necessitat de líquid, com és el cas de la Cooperativa Agrícola de Cambrils. D'aquesta manera justifica la Generalitat l'aprovació d'un decret llei, que permetrà donar vida a aquest nou mecanisme.
El fons es constituirà amb un 3%, com a mínim, dels saldos creditors mitjans i mensuals de cada secció de crèdit, i es tracta que faci la funció de salvaguarda d'aquelles cooperatives que hagin decidit liquidar la secció de crèdit, com ara la de Cambrils. El nou instrument entrarà en funcionament a partir de l'1 de juny, segons l'executiu català, i articula les seves accions a través de tres eixos bàsics: l'atorgament de garanties, la concessió d'operacions de finançament o l'adquisició d'actius o passius.
Un decret llei que arriba poc després de les contundents declaracions del president de la Cooperativa de Maials a TV3, on qüestiona el fet d'haver d'ajudar als que han fet una mala gestió, segons considera. "Això només està fet per tapar forat de les males gestions de segons quines cooperatives", manifesta Segura.
Unes declaracions que contrasten la visió del president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), segons el qual hi ha unanimitat en el sector per ajudar en el cas de Cambrils, tot i que reconeix que ha costat posar d'acord les discrepàncies prèvies. "S'ha aconseguit que impositors, sector i Cooperativa de Cambrils lluitem tots a una", defensa Sarroca.
Segons la Federació, els impositors de la Cooperativa de Cambrils "tenen garantit el 100% dels seus estalvis, però serà inevitable el període de retorn d'entre 10 i 16 anys establert". A més, asseguren estar pendents de la validació per part d'un jutge de les condicions del conveni tant dels 10 milions d'euros com dels altres 3 de l'empresa pública AVANÇSA, per començar a retornar els diners.
El cooperativisme agrari enfila el seu futur
Precisament les seccions de crèdit és una de les vessants que regula el nou Pla Marc del Cooperativisme Agrari. La Generalitat l'ha aprovat aquest mes de maig en col•laboració amb la Federació de Cooperatives. Es tracta de dibuixar un full de ruta comú tant per a les entitats com per a l'administració. Dos dels seus puntals són la internacionalització i el relleu generacional al camp. Per dur-lo a terme es farà incís en el treball conjunt de les cooperatives de casa nostra.
La Generalitat ha aprovat, fa tot just uns dies, el nou Pla Marc del Cooperativisme Agrari. Suposa el document que dibuixa el rumb de les cooperatives per als pròxims anys, i s'ha redactat amb la col•laboració de la Federació de Cooperatives. A grans trets vol enfortir les entitats a través de la seva concentració o, almenys, d'establir sinèrgies entre les cooperatives per aprofitar les estructures que ja estiguin en marxa.
Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, especifica que cal 'unir esforços', 'que les cooperatives parlin entre elles' per treure el màxim potencial del seu teixit.
Un exemple d'això és Coselva, que estén la mà a les cooperatives del seu entorn.
El seu gerent, Pere Ferré, es mostra obert a col·laborar amb les cooperatives de menys magnitud. Recorda que 'la part de la internacionalització ja la tenim feta' i que, per tant, ja tenen part del Pla Marc aplicat.
Una segona pota del Pla Marc és el relleu generacional al camp. Les pròpies cooperatives assumeixen que hi tenen un paper a jugar, ja que tenen les eines necessàries per potenciar l'emprenedoria i la continuació d'un negoci ja en marxa. Per altra banda, el Pla també regula les seccions de crèdit d'aquestes cooperatives. L'objectiu és evitar que es converteixin en entitats bancàries pròpiament dites, i es mantinguin com una mera eina de finançament per a la pròpia activitat de la cooperativa de torn i els seus socis.