Back to top

"Pere Anguera era un referent a la Universitat Espanyola"

Les Jornades Pere Anguera han donat el tret de sortida a 4 dies de conferències dedicades a analitzar la història contemporània del país. La primera jornada divulgativa ha posat en valor la figura de l'historiador reusenc.
"Pere Anguera era un referent a la Universitat Espanyola"

La tasca investigadora de l'historiador Pere Anguera fou una peça clau en la història local de Reus recollides en les seves innumerables publicacions. Expert indiscutible en l'àmbit del carlisme i del catalanisme polític, Anguera té el reconeixement de tota la professió. "El Pere ens portava al Centre de Lectura i nosaltres el portàvem per tota la universitat espanyola", ha destacat el catedràtic d'Història contemporània de la Universitat de Saragossa, Carlos Forcadell. "Era una referència fonamental pel que seria la construcció d'una professió a finals de segle XX i principis del XXI", ha assenyalat Forcadell, el qual ha estat l'encarregat d'encetar les set xerrades de la primera edició de les Jornades Pere Anguera al Centre de Lectura.

L'estreta relació professional entre ambdós permet a Forcadell posar en valor la figura d'Anguera. "Com historiador li interessaven més els carlistes que el carlisme, els catalanistes que el catalanisme i els veïns de Reus que la història de la ciutat", en referència a la vessant més humanista de l'erudit reusenc.

Durant aquestes jornades divulgatives, historiadors i especialistes en la historiagrafia de la contemporaneïtat actual debatran sobre diverses eixos com la nació dels falangistes, la construcció d’identitats nacionals i mites, el liberalisme i antiliberalisme i altres com el catalanisme i les relacions entre Catalunya-Espanya.

En el cas de  la catedràtica d'Història contemporània de la URV, Montserrat Duch, ha tractat l'espoli franquista dels centres culturals. "Veurem les pèrdues en termes de cultura popular i d'esquerres que hi va haver al país, ja que és una dimensió de la repressió franquista que està poc estudiada". I en aquesta línia, Duch ha recordat que en més de cent municipis de Catalunya "alguns dels centres culturals es van malvendre mentre que altres es van recuperar o van tenir activitat ininterrompuda durant anys com és l'exemple del Centre de Lectura ".

Les conferencies s'emmarquen dins dels actes de la Capital de la Cultura Catalana 2017. I també inclouen activitats extres con la projecció d'un documental a la Biblioteca Pere Anguera, i la visita al fons de l'historiador amb la ruta «Llegir i caminar.