Per què mengem 12 grans de raïm per Cap d'Any?
La tradició espanyola de menjar dotze grans de raïm durant els 12 repics de campana abans d'encetar un nou any s'ha estès mundialment. En concret, s'ha popularitzat al llarg de la història arreu de països hispanoamericans com Mèxic, Veneçuela, Bolívia, Equador, el Salvador, Perú, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua o Costa Rica. Aquest costum és centenari i segueix sent molt habitual a cada llar quan queda poc per celebrar un any nou.
Història burgesa
La primera petjada coneguda d'aquest hàbit data del 2 de gener de 1894, quan el diari El Imparcial esmentava que la pràctica era importada de França. Posteriorment, es va estendre a les famílies més benestants el fet de menjar uns grans de raïm amb xampany en aquesta data assenyalada.
Com a burla, un conjunt de madrilenys de classe treballadora van decidir ironitzar la tradició burgesa anant a la Puerta del Sol a menjar els grans de raïm al ritme de les campanades.
Diverses teories
A banda d'aquesta explicació, també existeix una altra teoria que es remunta a 1909. En aquell any hi va haver una collita extraordinàriament bona de vinyes, i els productors van decidir crear la iniciativa dels "grans de raïm de la sort". Amb el pas del temps, aquest costum ha anat evolucionant, i molta gent associa l'abundància amb el raïm.
