Radiografiant l'extrema dreta
El fenomen de l'extrema dreta interessa, i molt. En una sala d'actes on no cabia ni una agulla, el fotoperiodista Jordi Borràs i el professor d'història Carles Viñas van analitzar els orígens i la salut de l'extrema dreta a Catalunya i a Espanya. Des de la irrupció de Fuerza Nueva al Congrés el 1977, l'extrema dreta ha quedat força marginada electoralment. I és que, a diferència de països com França, Àustria o Alemanya, a l'Estat espanyol els grans partits han sabut capitalitzar aquests votants a través del discurs nacionalista. "És un drama democràtic que el 8 d'octubre, per exemple, es manifestessin Partit Popular, Partit Socialista i Ciutadans amb 14 organitzacions d'extrema dreta, partits neonazis, partits feixistes, la Fundació José Antonio Primo de Rivera, Hazte oir... com es menja això? Senzillament perquè existeix un bé superior, que és garantir la sagrada unitat d'Espanya", assenyala Borràs.
Després de l'èxit efímer de Plataforma per Catalunya en l'àmbit municipal, Borràs assenyala que la gran divisió interna en l'extrema dreta continuarà afavorint-ne l'anomenada presència absent: la capacitat de, tot i no ser a les institucions, introduir el seu discurs a través dels partits majoritaris. "L'extrema dreta a l'Estat està molt dividida des de fa 40 anys, després de la desfeta de Fuerza Nueva el 1982. No hi ha previsió a curt termini que un partit d'extrema dreta capitalitzi els votants, sinó que pot ser que passi com en les últimes eleccions catalanes, en què les organitzacions d'extrema dreta van decidir no presentar-se per no dividir el vot espanyolista", explica Borràs.
On sí que l'extrema dreta aconsegueix més penetració és a través d'associacions com Hogar Social Madrid que, amb la mateixa filosofia que Plataforma per Catalunya, treballen per a la comunitat, però només per a aquells que anomenen "els de casa". Malgrat tot, tant Viñas com Borràs subratllen que l'extrema dreta a Catalunya i a Espanya continua sense dos dels factors que n'expliquen l'èxit: un líder carismàtic i la renovació del discurs, populista i alliberat del llast que suposa el passat feixista.