Back to top

Relats de Baptista Nogués, història de Mont-roig del Camp

Aquest 2017 l'editorial Ganzell publica un llibre que recopila els articles que Baptista Nogués va escriure sobre la història del municipi. Un nom que va més enllà del fet de ser un notable erudit local i 25 anys després de la seva mort apareix als aparadors de les llibreries municipals cridant a ple pulmó que Mont-roig del Camp té una història.
La contraportada d'un exemplar del llibre de Baptista Nogués

Investigador, erudit, expert. A Baptista Nogués se'l pot definir de moltes maneres però la millor referència a la seva persona és Mont-roig del Camp. O potser la millor referència a Mont-roig del Camp és Baptista Nogués.

Gràcies al treball d'investigació històrica local a què aquest erudit va dedicar la seva vida, els veïns i les veïnes del municipi ara poden conèixer que el 13 d'agost del 1180, l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, previ consentiment del rei Alfons I, va atorgar la carta de població de Mont-roig del Camp. O que antigament, el territori comprès entre el barranc de Rifà i la riera de Riudecanyes, partint des de l'antic camí de Pratdip, s'anomenava Pobla d'en Taudell i era un dels tres termes del municipi, juntament amb Mont-roig i Miramar.

Totes elles pinzellades d'una obra, la de Baptista Nogués, que ara surt a la llum, 25 anys després de la seva mort, a través del llibre Notícies històriques de Mont-roig del Camp, editat per Ganzell amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp. "El de Baptista Nogués és un dels tres treballs bàsics per entendre la història municipal ara mateix juntament amb l'Onomàstica de Mont-roig, de Ferran Jové, i de La història de Mont-roig, de Francesc Riba i Mestre", explica l'editor de Ganzell, Eduard Boada.

A més de la recerca històrica, Nogués, pianista de formació, va tenir una destacada presència en el món de la música a Mont-roig del Camp. De fet, l'Aula de Música municipal porta el seu nom a mode d'homenatge per la seva contribució musical a la localitat. "Ell tocava el piano al cinema mut, l'orgue a l'església i feia la música dels pastorets", remarca Boada. "Tot això pot quedar una mica enrere però va deixar unes partitures que avui dia es poden rescatar", reitera.

L'obra editada per Ganzell, d'una extensió de 255 pàgines, també inclou un índex onomàstic de noms i cognoms relacionats amb el municipi i també un apèndix documental amb taules de mesures de productes i altres documents.

Paraules clau: