Back to top

Reus s’adhereix a la declaració institucional en record a les víctimes de l’Holocaust

Per tal de participar en la tasca de sensibilització i divulgació i prevenció del feixisme l'Ajuntament s'ha adherit a l'Amical de Mauthausen i a la “Xarxa de Memòria i de Prevenció del Feixime. Mai més”.

El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres dia 22 de gener adherir-se a l'Amical de Mauthausen i a la “Xarxa de Memòria i de Prevenció del Feixime. Mai més” per tal de participar en la tasca de sensibilització i divulgació i prevenció del feixisme, amb diferents institucions, entitats i col·lectius del municipi, com per exemple l'associació Cultura l Solidaritat.

El Ple municipal ha aprovat la declaració institucional de record a les víctimes de l’holocaust en el marc de l’acció que l’Ajuntament de Reus duu a terme en relació a la memòria històrica (amb les dimensions de recerca, sensibilització i record) i que inclou una xerrada el pròxim dia 27 de gener organitzada per l’Arxiu Municipal. Tant la declaració institucional com la conferència programada per l’Arxiu Municipal es fan coincidir amb una data simbòlica per a la memòria històrica, el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, que es el mateix 27 de gener.

La conferència anirà a càrrec de Joan Navais, es titula “Els deportats reusencs als camps nazis" i forma part del procés d'identificació de totes les persones de Reus que van ser víctimes d'aquella deportació. És una xerrada no presencial i es podrà seguir en directe a les 18h a través de www.reus.cat/endirecte

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

L'“Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya” és una associació fundada l’any 1962, en plena Dictadura, per un grup d’antics deportats amb la finalitat de defensar els seus drets morals i materials, donar-se suport mutu i endegar, en la mesura del què permetien les circumstàncies polítiques, una tasca de divulgació de la seva tràgica experiència. Actualment l’associació, la més antiga d'Espanya en el camp de la preservació de la memòria del passat, compta gairebé amb un miler de socis, repartits per tot l’estat i també a altres països d'Europa i Amèrica. 

A nivell internacional, l'Amical ostenta la representació espanyola als Comitès Internacionals de Mauthausen, Buchenwald i Sachsenhausen, i manté estretes relacions amb amicals dels diversos camps, a França i altres països, que han permès la implicació en projectes d’abast europeu.

La preservació de la memòria de la deportació republicana, amb la manca de testimonis directes, apunta la necessitat d’endegar estratègies que vinculin les experiències del passat amb reflexions sobre el present, especialment entre els joves. La contínua vulneració dels Drets Humans arreu del món, i els intents, sovint malintencionats, de deformar el passat de lluita per les llibertats dels republicans deportats, ens obliguen a treballar en la línia de l’anàlisi històrica i del seu coneixement i reconeixement.

Buchenwald
Camp de concentració 'Buchenwald' a Alemanya 

Projecte Buchenwald-Mauthausen

L’associació recull l’experiència personal de la deportació, l’exili, el pas pels camps francesos i la dissortada vivència en els camps nazis; però també la experiència i la lluita per la República i els valors republicans de la igualtat, la solidaritat i la fraternitat, en el gran marc de l’humanisme i la justícia social.

D’aquesta experiència i voluntat esdevé la missió de l’Amical, treballar per la conservació de la memòria històrica de la deportació i treballar per a la prevenció del feixisme i el projecte Amical que recull les premisses "memòria, deportació i prevenció del feixisme", sota el lema de dos camps emblemàtics: Projecte Buchenwald-Mauthausen.

Per al desenvolupament d’aquest projecte i dels seus objectius de conservar la memòria històrica de la deportació republicana, i prevenir i sensibilitzar contra el feixisme, s’impulsen els projectes des del mon local, els projectes amb rostre, a partir de les vides de les persones concretes de cada vila o ciutat i de les seves experiències en el relat històric de l’exili i la deportació i es vol comptar amb el suport del municipi, del seu ajuntament i de les entitats cíviques, acadèmiques o de memòria existents, i especialment amb la participació dels centres de secundària.

Paraules clau:

Notícies relacionades