Un segle del Centre de Lectura al carrer Major
La programació del centenari de la seu del Centre de Lectura encara la recta final. Aquest dimarts s'ha celebrat l'acte institucional de la commemoració d'aquesta efemèride on s'ha posat veu a alguns fragments dels discursos pronunciats en la inauguració del centre al carrer Major de Reus, el 30 d'octubre de 1921.
L'acte ha anat acompanyat també de parlaments per part de les institucions, amb l'actual president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer; i el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, Pep Morella.
El cicle d'activitats de commemoració del centenari ha agrupat un conjunt d'activitats des del mes de setembre sota el nom 1921: La projecció ciutadana del Centre de Lectura. Tot plegat amb l'objectiu d'homenatjar les persones que van fer possible l'ateneu, com Evarist Fàbregues, mecenes de la remodelació l'any 1921, fomentar la participació de les diferents seccions de l'ateneu i consolidar el centre com a focus cultural de la ciutat.
Cent anys al carrer Major
El Centre de Lectura de Reus commemora amb el cicle «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura» el centenari de la inauguració de les obres de reforma de l’actual emplaçament de l’entitat al carrer Major, a l’antic palau dels marquesos de Tamarit. Aquesta nova ubicació va impulsar la projecció de l’ateneu a la ciutat i a Catalunya.
L’any 1897, el Centre de Lectura va decidir el trasllat del carrer de la Font al carrer Major, ja que la seu social de llavors amenaçava ruïna. Es van realitzar diverses remodelacions –la façana, la biblioteca, la sala Fortuny, el despatx de presidència– i es va construir un teatre al jardí. L’empresari i mecenes Evarist Fàbregas, president del Centre de Lectura (1906-1908), va sufragar les despeses. Després de moltes vicissituds, les obres es van inaugurar el 30 d’octubre de 1921 amb l’assistència de Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya. Aleshores, el dramaturg i polític Pere Cavallé presidia l’entitat.
Els actes que es van organitzar per celebrar l’esdeveniment van tenir un destacat impacte a la ciutat. La premsa local en va recollir lloances però també algunes crítiques per l’elevat cost de les obres (un milió de pessetes de l’època), motiu pel qual es va qualificar el Centre de Lectura com «la catedral de guix».
