Back to top

Taxistes i autobusos de Reus s'oposen a BlaBlaCar

JONATÁN SORIANO

El col•lectiu dels taxistes de Reus i algunes empreses d’autobusos que operen al territori s’han posicionat a favor de la demanda interposada contra BlaBlaCar per part de Confebus. La patronal estatal d’autobusos va decidir a principis d’aquest mes d’octubre portar l’aplicació al Jutjat del Mercantil de Madrid adduint  motius de competència deslleial. Des de BlaBlaCar han emès un comunicat, a l’espera de la sentència definitiva, on demanen al jutge que els consideri com una xarxa social i que no els veti l’activitat. La plataforma, compta amb més de 19.500 usuaris a la província de Tarragona.

El Xavier acostuma a viatjar sovint fins a Girona per motiu d’estudis. Al principi utilitzava el tren, però els retards i la pujada progressiva de les tarifes el van forçar a buscar una alternativa, segons explica. D’aquesta manera va descobrir BlaBlaCar, una aplicació que posa en contacte persones que han de recórrer el mateix trajecte per tal que comparteixin les despeses del viatge en cotxe.

La filosofia de la plataforma es basa en la no acceptació d’ànim de lucre per part dels seus usuaris, tot i que BlaBlaCar ha incorporat un sistema de reserves al seu funcionament que incrementa el preu del viatge estipulat pel conductor en un màxim d’un 15% i que tributa en concepte de despeses de gestió.

El nou sistema de reserves incorporat per l’aplicació ha generat conflicte amb alguns actors del sector del transport, especialment taxistes i autobusos. A principis d’aquest mes d’octubre, la patronal estatal d’autobusos, Confebus, va interposar una demanda contra BlaBlaCar per competència deslleial.

Des de Reus, algunes empreses d’autobusos que operen al territori asseguren que hi estan d’acord amb aquesta mesura i consideren que l’aplicació s’està lucrant. És el cas de la companyia Plana, adscrita a Fenebus, una de les dues associacions que conformen la patronal Confebus.

També el gremi dels taxistes reusencs s’ha sumat a aquesta visió i afirmen que l’administració pública n’està sent còmplice perquè l’aplicació tributa.

A l’espera que es dicti sentència, BlaBlaCar ha emès un comunicat on explica que la seva activitat només es desenvolupa a mitja o llarga distància i que, per tant, no incideix negativament en el transport de proximitat. A més, la plataforma ha demanat al jutge que la consideri com una xarxa social per tal de no vetar-la.

Alguns juristes troben la situació completament emparada per l’article 38 de la Constitució Espanyola, on es garanteix la llibertat d’empresa, i asseguren que la problemàtica correspon més a les formes del mercat i com aquest s’ha d’adaptar a les conseqüències del progrés.

BlaBlaCar, d’origen francès, s’ha expandit per altres països d’Europa, com Alemanya, Itàlia o Bèlgica, on no es té constància de problemes judicials com en aquest cas. Només a la província de Tarragona, compta amb 19.585 usuaris que podrien veure afectada la seva manera de desplaçar-se en funció de com es resolgui la sentència.