Xavier Graset presumeix de reusenquisme en el pregó de Sant Pere
Els carrers de Reus ja fan olor de pólvora i de Festa Major. La lectura del pregó i l’encesa de la Primera Tronada han marcat aquest diumenge al vespre el tret de sortida dels actes de Sant Pere 2018. Enguany, a càrrec del periodista Xavier Graset, un “RTV especial” com s’ha anomenat ell mateix, de Reus de tota la vida i també de Vila-seca.
“Quan esclata la tronada de Reus, tot el món es paralitza”, ha definit Graset per explicar que “totes les mirades, tots els sentits, tota l’atenció de la humanitat queden concentrades en aquest esclat de la plaça del Mercadal de foc, pólvora i festa”. La Tronada, al·legoria de la força motora de la ciutat, ha servit al periodista per traçar un discurs que ha estat, sobretot, un homenatge a la ciutat de Reus i a la seva gent, a través també dels seus vincles personals i familiars.
El pregoner ha compartit records com el del seu pare Esteve anant a mercat els dilluns a la Llotja, la seva mare Maria Teresa i la seva germana Pilar anant a comprar roba a Cal Navàs, o ell mateix prenent una orxata a Cal Picó després d’haver vingut amb tren de fusta des de Vila-seca. I és que si una cosa uneix el periodista amb Reus, és que hi ha fet molta vida. Va treballar a Ràdio Reus, Ràdio Popular i a Canal Reus TV, de qui és accionista fundador i on, tal com assegura, ha fet tots els papers de l’auca, des de presentador del programa Etiqueta Negra fins a disfressar-se de gigoló per la Gala dels Imprescindibles del 2017. “No em puc imaginar Reus sense totes les hores de televisió i la feina que ha fet que ens hi poguéssim mirar i reconèixer”, ha destacat.
A més de comunicador, Graset també ha fet d’actor en el “Reus capital teatral”. El seu últim muntatge, el monòleg tragicòmic d’Anton Txèkhov ‘Sobre els danys del tabac i les ostres’, sota les ordres del director, també reusenc, Francesc Cerro. En aquest context, Graset ha aprofitat per reivindicar el potencial teatral de la ciutat, tant amb infraestructures de gran envergadura com el Fortuny o el Bartrina, així com d’altres més modestes però igualment arrelades, com el Bràvium, l’Orfeó Reusenc o la Sala Santa Llúcia.
En el repàs de la seva història amb la ciutat de Reus, el pregoner també ha fet esment de les trajectòries de nombrosos ganxets i ganxetes il·lustres. Des dels històrics general Prim i pintor Fortuny fins a cares conegudes actuals com Sergi Roberto, Ernest Benach i Meritxell Ruiz, passant també per Antoni Gaudí, Eduard Toda, Joan Montseny i Federico Urales. I, al costat d’aquest llistat, el dels productes reusencs per excel·lència: les avellanes i el vermut, que el periodista ha recordat que ja trobava els anys 90 a Madrid quan hi treballava de corresponsal de Catalunya Ràdio, uns anys en què a Reus encara no havia experimentat el moment d’efervescència actual.
Com sol fer al programa que presenta diàriament, el Més 324, Graset ha fet una anàlisi de l’actualitat. “No pot ser que al segle XXI la violència masclista surti de franc”, ha denunciat en relació amb la llibertat provisional dels membres de ‘La Manada’. D’altra banda, el periodista ha elogiat el paper de les botigues de proximitat i dels productes locals en l’era de la globalització, un temps “en què les singularitats s’han esvaït”.
On ha posat més èmfasi, però, ha estat en la plana política. “Un pregó de festa per temps convulsos, just quan ningú fa el que li pertoca, en què l’aiguabarreig de política i justícia ha subvertit el sentit de cada àmbit”, ha expressat. El periodista reusenc i vila-secà també ha reivindicat el paper de la ciutat durant l’1 d’octubre, d’on ha lloat el “moviment de protesta pacífica i pionera” dels Avis i Àvies per la Llibertat, i la “societat implicada, polititzada i interessada pel que passa”. Així mateix, ha mostrat el seu suport a les persones que han hagut d’anar a declarar – Bombers, mecànics, informatius, responsables de gimnasos i l’equip de Govern – per fets relacionats amb el referèndum.
“Reus no ha girat l’esquena als pas dels dies i la història”, assegura Graset. Amb el desig que Sant Pere peti fort, i destacant la Festa Major com a “espai de trobada i convivència”, Graset ha posat de manifest que “la festa no serà plena mentre hi hagi exiliats i presos polítics, una situació de patiment fruit de la ignomínia, de la perversió de la llei i del fracàs de la política”.
