Un any de pandèmia
El 13 de març del 2020, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, decretava l'estat d'alarma. Un fet que es posava en marxa el 14 de març, i que s'acabaria allargant durant mesos. L'executiu, fent cas a les autoritats sanitàries, confinava la població a casa seva, deixant-ne només excempts els professionals d'aquells àmbits essencials.
Aquests dies fa justament un any de l'inici de l'estat d'alarma i el confinament domiciliari per enfrontar la pandèmia de la COVID. Un any en el qual ens ha canviat la vida i en molts casos, també les prioritats. Les imatges d'aquells dies deixaven Reus amb els carrers anormalment buits, sense activitat més enllà dels comerços essencials i poc trànsit de gent perquè la gran majoria es va tancar a casa a teletreballar o es va veure afectat per un ERTO. Una paraula que de mica en mica ha entrat a formar part del nostre vocabulari.
Després d'aquells primers mesos arribaria l'ús obligatori de la mascareta, els tancaments perimetrals i també el toc de queda. Situacions i escenaris que han arribat per quedar-se, com a mínim, fins que no s'aturin els contagis. La casualitat ha volgut que aquest dilluns, precisament, s'aixequi el confinament comarcal sempre que ens movem amb la nostra bombolla de convivència. De tot plegat n'hem après, segons el regidor de Salut de l'Ajuntament de Reus:
Òscar Subirats: "La gent ha pres consciència de la fragilitat del nostre entorn"
Hem après a marxes forçades i barrim barram a conviure amb la pandèmia. Del gel hidroalcohòlic a les mascaretes passant pels guants i la neteja intensiva de tot allò que feiem servir. Hem après a acomiadar sense poder acomiadar, amb més de 21.000 morts a Catalunya i 231 a Reus en aquest darrer any. I també hem après que la xarxa sanitària del país té un límit. Els professionals s'han exposat a nivells d'estrès superlatius. Fa un any ningú preveia la incidència de la COVID als centres hospitalaris i de fet, ha quedat demostrat que molts dels casos a l'inici de la pandèmia van passar desaparcebuts.
Del virus també se n'està aprenent, i de com combatre'l, però continua sent un repte com enfrontar-s'hi amb els metges i enfermers i resta del personal sanitari absolutament cansat després de mesos de no poder aturar-se. La COVID ha evidenciat des de la necessitat de reconèixer la seva tasca fins a exigir més finançament per la sanitat pública que ha estat, al cap i a la fi, els que han salvat vides.
