Back to top

Canvis en el consum i la llei d'estrangeria; claus de l'oportunitat pel 'Top Manta'

El punt que genera més discrepàncies és el de l'organització. Mentre algunes veus valores positivament exemples com el del sindicat de manters a Barcelona, d'altres consideren que no ha donat els resultats esperats. On sí que hi coincideix tothom és en la necessitat d'integrar els venedors mitjançant programes específics de formació
Un venedor ambulant recollint el seu material

La imatge del fenomen del 'Top manta' s'ha arrelat a la Costa Daurada, juntament amb la d'operatius policials específics i un debat legalista des de les Administracions i diversos sectors econòmics que fins ara ha estat incapaç d'aportar una solució pràctica a llarg termini.

En aquest sentit, diversos agents econòmics, acadèmics i del sector de la cooperació del territori aposten per un consum responsable i una modificació substancial de la llei d'estrangeria. Responsabilitat del consum enfocant-ho des de la necessitat d'incloure una nova educació que trenqui amb la cultura consumista que ha organitzat de manera tradicional les relacions de compra i venda occidentals. Tant a nivell global com a nivell local. "Quan tu compres al marge del sistema no li pots exigir al sistema altres coses. I també, cal apostar per l'educació en valors. Quin sentit té portar un producte de marca fals?", assenyala el president de la Unió de Botiguers de Cambrils, Enrique Arce.

Pel que fa a la Llei d'estrangeria, un dels punts de vista de l'àmbit acadèmic la considera de to delictiu i com una eina vinculada a la policia. Fet que, expliquen, és una herència del franquisme. "A molts països l'administració d'estrangers no és la policia, sinó que aquesta dóna suport a l'administració d'estrangeria. Aquí, segurament pel nostre passat franquista, l'entrada il·legal de persones al territori sempre ha tingut unes altres connotacions", explica al director de la càtedra d'estudis jurídics locals de la URV, Josep Ramon Fuentes.

Un dels principals punts de divergència és el de fomentar l'organització del col·lectiu de venedors ambulants. Exemples com el del sindicat de manters de Barcelona es valoren de manera negativa per alguns d'aquests agents perquè, diuen, no han funcionat a la pràctica. D'altres, en canvi, es mantenen partidaris d'una formalització de l'estructura del col·lectiu per tal d'assegurar la integració en els programes de formació. "La millor d'integrar-los és acceptant qualsevol tipus d'organització que ells decideixin", manifesta el membre de l'organització pel comerç just Setem, Pepe Naval.

On si que coincideixen, i de manera rotunda, els diferents punts de vista és en la ineficàcia de l'acció policial plantejada fins ara a l'hora de crear solucions i possibilitats d'integració.

Paraules clau: