Back to top

Capçanes es reafirma al mapa vinícola

El Celler de Capçanes reafirma la seva presència al mapa vinícola mundial. Recentment, la cata Gilbert&Gaillard l'ha distingit com el celler revelació de l'estat per la seva trajectòria històrica i la seva aposta pel vi kosher, que el diferencia de la resta.
Celler de Capçanes

Ni un, ni dos, ni tres. Són sis els vins que la revista internacional Gilbert&Gaillard ha posat en relleu del Celler de Capçanes. Més concretament, els vins Cabrida 2015, Els Pájaros 2015, La Flor de Primavera Samsó 2015, La Flor de Primavera Garnatxa 2015, Peraj Ha'abib 2015 i Vall de Calàs 2015. Unes elaboracions que han estat reconegudes en el marc de la distinció com a celler revelació 2017 d'aquest celler del Priorat. L'enòloga del celler, Anna Rovira, destaca que es tracta de produccions especials. "Crec que el denominador comú és que, més enllà de ser vins de gamma mitja-alta, són vinificacions molt especials. El Cabrida per exemple, es fa en bótes de 500 litres obertes, les elaboracions són manuals... són produccions molt cuidades".

La trajectòria històrica del celler ha estat un dels elements que ha reivindicat la prestigiosa publicació, tenint en compte el canvi de rol de la cooperativa amb la posada en marxa dels vins kosher, que s'han acabat convertint en la seva particular joia de la corona. Aquests es van començar a elaborar després d'una trobada amb un rabí a París, al 1995. Encara que suposen només un 5% de la producció total d'aquest celler, s'exporten en més de trenta països. Ara mateix, segons el president del Celler de Capçanes Marcel Ferré, aquest vi prioratí es pot trobar en trenta països diferents. A més, va ser el primer celler català en apostar per aquest producte kosher, el qual compta amb el reconeixement de tota la comunitat jueva. El reconeixement per part de Gilbert&Gaillard també fa esment especial en la manera com el celler s'ha sabut posicionar amb els anys envers el món vinícola.

Pel que fa a la producció kosher, tal com apunta Rovira, el Peraj Ha'abib va marcar un abans i un després al celler, ja que va ser el primer en ser embotellat en aquesta cooperativa i va representar un canvi de metodologia pel que fa al model econòmic del negoci.

El procés d'elaboració d'aquest tipus de vi és molt restrictiu, especialment perquè són aptes per la Pasqua jueva i això implica més cura en tots els passos a seguir. Rovira explica com el procés kosher s'inicia en el moment en què s'esclata el gra de raïm. A partir d'allí, els membres del celler no estan autoritzats ni a mirar ni tocar res, només en té el permís el rabí. Aquest procés també representa l'eliminació de certs productes en l'elaboració del vi, com és el cas de llevats artificials. A l'actualitat, són cinc modalitats aptes per jueus les que s'elaboren a Capçanes. Per complir amb les normatives proposades per aquesta comunitat religiosa, l'equipament compta amb un espai específic i separat de la resta de tines. Una de les curiositats que envolten aquest procés és que tant les tines com les bótes estan precintades pels rabins. D'aquesta manera, s'asseguren que ningú ha modificat ni adulterat el vi en cap moment.

Un mercat en constant evolució

Des de finals dels 90 fins ara, el mercat vinícola ha evolucionat i a dia d'avui, reclama un tipus de vins específics. Ferré assegura que amb el pas dels anys, el celler s'ha sabut adaptar a les necessitats i expectatives de la clientela d'arreu del món. En l'actualitat, segons el president d'aquesta cooperativa prioratina, els vins que tenen més sortida són aquells frescos i 'fàcils de beure'.

La relació amb els pagesos i la cooperativa també és determinant a l'hora d'elaborar els vins. Així ho assegura Ferré, qui posa l'accent en el paper dels socis i en la constant interacció entre ells i els membres del celler.

La pluja està mal repartida. No plou quan toca ni regularment. Això afecta directament a la producció de vi. La modalitat carinyena és la que previsiblement s'adapti millor al canvi climàtic

 

Perspectives de futur marcades pel temps

El canvi climàtic és un dels altres elements clau en la producció. Malgrat que la quantitat de raïm ha baixat respecte l'anterior verema, la qualitat es manté. L'enòloga del celler apunta que la pluja és un dels factors que pot afectar a les futures ampolles de vi. "La pluja està mal repartida. No plou quan toca ni regularment. No ens val que plogui moltíssim i que després no faci res... Tampoc ens val que hi hagi precipitacions quan la planta estigui hivernant, com és el cas d'ara. En teoria, els períodes humits d'aquesta zona són després de veremar -a l'octubre- i quan creix la planta, a la primavera", apunta.

En aquests moments i amb les perspectives d'altes temperatures i poques pluges, la varietat de la carinyena sembla que és la que té més punts per adaptar-se al terreny i les noves condicions meteorològiques. Per tant, els propers vins amb cos que sobresurtin d'aquest celler prioratí podrien provenir d'aquesta modalitat de vinya.

Paraules clau: