Back to top

Carles Pellicer, el darrer baluard del PDeCAT al Baix Camp

L'alcalde de Reus és el càrrec més important que manté el carnet del Partit Demòcrata al sud de Catalunya. La resta de patums de la nova convergència han fet el salt a Junts per Catalunya

El cataclisme entre JxCAT i el PDeCAT té la seva derivada local. I no és poca cosa, perquè d'aquí se n'ha de destriar el lideratge polític en àmbits tan importants com l'Ajuntament de Reus o les llistes per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. 

Després que s'hagi desencadenat la pugna interna a les formacions que representen l'espai de l'antiga Convergència, amb Puigdemont estripant el carnet i seguint-li bona part dels consellers del Govern del PDeCAT, també els càrrecs locals han fet moviments. 

Els moviments a Reus

Teresa Pallarès, regidora a l'Ajuntament de Reus, va fer el salt al costat del president a l'exili i a principis d'estiu es feia públic que formaria part de l'executiva del nou partit de Puigdemont com a secretària de finances. Aquest dimarts la que anunciava que deixava el PDeCAT era la també regidora reusenca, Montserrat Vilella

Això deixa Carles Pellicer, a hores d'ara, com a únic gran esguard del PDeCAT a l'Ajuntament de Reus, per bé que Hipòlit Montseny i Montserrat Caelles li fan costat. De fet, Caelles també s'ha manifestat a través de les xarxes socials. 

A Reus, l'espai del PDeCAT també l'ocupa el qui va ser regidor a l'Ajuntament, Marc Arza, que es manté actiu a les xarxes socials reivindicant l'espai presidit per David Bonvehí. 

La derivada reusenca: qui serà l'hereu de Pellicer?

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, sempre havia dit que les eleccions del 2015 serien les darreres en les quals concorreria com a cap de llista. Havent trencat la promesa i repetint la victòria el 2019, tot fa pensar que, aquest cop sí, el batlle farà un pas enrere definitivament i s'allunyarà de la vida política municipal. 

I si a hores d'ara Pellicer és l'últim gran baluard del PDeCAT a les comarques de Tarragona, tot apunta que la seva successió serà renyida. Si bé és cert que a la capital del Baix Camp mai hi ha hagut tensions evidents per les pugnes polítiques que tenen a veure amb l'organització de partits a nivell de Barcelona, sí que és cert que posicionaments tan clars poden desencadenar una autèntica batalla campal per copar el llegat de Pellicer de cara les municipals del 2023. 

Carles Pellicer

I aquí cal paciència i veure com es reordena tot plegat. Perquè a hores d'ara es desconeix quants partits d'aquest espais convergent es mantindran d'aquí a allà, i com es poden desencadenar les fusions o els suports creuats. De fet, hi ha qui opina que la resistència d'alguns sectors del PDeCAT a salpar sense demora a JxCAT és només estratègica, a l'espera de repartir-se l'espai a les llistes de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. 

El que apuntava a un relleu intens però serenat a la plaça del Mercadal, amb diverses candidates sobre la taula però amb una capacitat envejant de Pellicer i el seu equip més immediat de serenar les aigues quan ha calgut, pot esdevenir, des d'ara i fins el 2023, en una cursa de resistència i d'obstacles que caldrà seguir de prop. 

El Partit Nacionalista, l'altra incògnita

I a tot plegat, el partit de Marta Pascal, que ja va escindir-se del PDeCAT i també de l'espai Puigdemont, continua aglutinant suports al territori. El darrer, Joan Maria Artigau, regidor a l'Ajuntament de Cambrils, que se suma a l'exalcaldessa Mercè Dalmau. A l'espera de veure quin paper ha de jugar aquesta formació en el panorama neoconvergent, el cert és que l'antiga CiU es va disgregant en múltiples sigles. Un escenari que des d'Esquerra Republicana es miren de reüll i amb les crispetes a la mà

Paraules clau:

Notícies relacionades