Els blaiets, una tradició ben dolça en un any ben amarg
Una bona mantega, ou, sucre i farina. Aquesta és la base d'un bon blaiet. Un dolç que per Sant Blai ens transporta a un record bonic i familiar.
"Recordo com si fos ara, la padrina i la iaia quan anaven a beneir, el dia de Sant Blai, fruita i blaiets", recorda Xavier Pàmies, copropietari del Forn Sistaré de Reus mentre elabora al costat del seu germà, Tomàs Pàmies, milers d'unitats d'aquest dolç.
Sant Blai gloriós, lleva'm la tos
Malgrat que el seu origen no està del tot clar, algunes creences populars diuen que va sortir com a cura del mal de gola i que per això es portaven a beneir. Avui en dia, la part més catòlica de la celebració no està tan present, però la demanda dels blaiets no para de créixer.
El que està clar és que l'elaboració dels blaiets és laboriós i requereix de molta paciència. De fet, i segons assegura Tomàs Pàmies, copropietari del Forn Sistaré, "has de fer cada peça, una a una. No és un dolç que puguis fer a grans quantitats. Has de tallar peça a peça, marcar-la una a una, pintar-la amb ou, etc".
Des del Forn Sistaré esperen vendre, durant el dia de Sant Blai, unes 2.000 unitats. Però sobretot esperen endolcir un any ben amarg. Per tant, esperem que Sant Blai gloriós es llevi, enguany, molt més que la tos.
