Foc i solemnitat a la Festa Major de Les Borges del Camp
MAR ROVIRA - JONATÁN SORIANO
La vigília de la festa Major de les Borges del Camp es va viure amb fervor entre els borgencs i borgenques. Declarada d'interès nacional l'any 2010, la processó fins al Santuari de la Mare de Déu de la Riera i el ball dels diables és un dels actes més esperats. La d'ahir també va servir per celebrar el centenari de la Coronació Canònica de la Verge. Una festa que va començar al migdia amb la també històrica tronada.
Dos quarts de deu tocats i els borgencs i borgenques enfilen en processo cap a l'ermita de la Mare de Déu de la Riera. Un cop al santuari li canten el primer "Salve" . I tot seguit els diables comencen a fer petar les primeres carretilles de la nit. Ara bé, el moment més màgic de la festa major és l'entrada de la Santa al poble. Les autoritats la saluden i la coronen alcaldessa d'honor del municipi. Un dels moments àlgids és el cant de "Salve Regina". Tot i el marcat caràcter religiós els borgencs viuen aquesta celebració amb molt orgull.
Els espetecs i les espurnes tornen apoderar-se dels carrers de la vila. Entre els diables procedents de tota la comarca s'hi troba el Xavi, un borgenc que participa del cercavila conjuntament amb el seu pare. Una tradició familiar que passa de generació en generació. "És una pujada d'adrenalina molt gran", assegura.
L'arribada a l'església dóna pas al besamans a la patrona. Una barreja de devoció religiosa, folklore i tradició. Abans, però, la Mare de Déu de la Riera ja havia rebut la benvinguda de part de la població amb la cèlebre i històrica tronada. Un dels actes més peculiars d'aquesta festa que es remunta a finals del segle XIX i que té una forta càrrega emocional entre els borgencs. "Fins que la traca no explota i aplaudim, no diem que comença la festa", afirma el Ferran Jové, investigador de la història de Les Borges del Camp
L'encesa de la traca recau en l'home i la dona més ancians del municipi, coneguts com els aviadors. Per quart any consecutiu, el títol d'aviador i aviadora ha recaigut en el Josep Maria Pedret i la Maria Antonieta Pujol, de noranta-set i noranta-cinc anys d'edat respectivament. "És l'única cosa de la festa que puc gaudir, per la meva salut. Però m'agrada veure la resta de la gent passant-ho bé", confessa l'Antonieta.
La processó, la coronació i la traca marquen l'inici d'un dels moments més sentits d'aquest municipi de poc més de dos mil habitants. Ara, la festa continua.