La Costa Daurada, una història de pirates
Els germans Barba-rossa, juntament amb Dragut, van ser els corsaris més reconeguts que van navegar les aigües del que actualment es coneix com a Costa Daurada. Un territori que va començar a presenciar atacs de pirates i corsaris arribats del nord d'Àfrica a partir del segle XII. Així ho plasma l'arxiver de Cambrils i historiador, Pedro Otiña, al seu llibre Pirates i Corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona.
Segons l'estudi d'Otiña, l'auge de l'activitat pirata al territori es registra entre els segles XV i XVI, en el marc d'un joc de poders entre reialmes i monarquies establertes que pressionen en funció dels seus interessos.
Uns interessos que, en moltes ocasions, passen pel benefici econòmic que es pot trobar en una ruta comercial tan important com la que passa pel Cap Salou. "Riquesa en forma d'animals, de productes de la terra, de persones per esclavitzar-les, i una lluita entre regnes i monarquies que intenten establir el seu domini sobre el Mediterrani", assenyala Otiña.
Davant dels atacs continuats, el territori reacciona construint algunes edificacions i estructures de defensa. Però el que més destaca Otiña és el replegament de la població cap a l'interior. Reus, per exemple, nodreix de vigilants la zona de Barenys, per tal de garantir que les mercaderies arribin més enllà de la costa.
"Els atacs de pirates i corsaris el que fan és contribuir en aquesta guerra de desgast i psicològica"
A partir del segle XVI el territori es veu immers de ple en una guerra que també inclou la confrontació religiosa, entre les principals potències cristianes i l'Imperi Otomà. "Dues civilitzacions es troben al mar i els atacs de pirates i corsaris el que fan és contribuir en aquesta guerra de desgast i psicològica que acaba esdevenint un model de vida", explica Otiña.
Tot i que no s'ha quantificat la magnitud dels danys ocasionats per la pirateria al territori, Otiña assegura que s'estan realitzant estudis per tal de valorar els efectes de la guerra marítima al Mediterrani, sobretot a partir del segle XVIII.