La gestió alimentària de Reus, model per a Catalunya
JORDI OLÀRIA GRAS
En el que portem de 2016, el programa de gestió alimentària de Reus ha recollit més de 110 tonelades d'aliments que s'haurien llençat. La vinculació d'un ampli ventall d'entitats l'ha convertit en un projecte d'èxit. El Parlament de Catalunya, de fet, l'ha agafat com a referent a l'hora de redactar lleis en l'àmbit de l'aprofitament alimentari. A Canal Reus Televisió hem volgut comprovar, de primera mà, quines són totes les etapes d'aquest projecte que, sense fer gaire soroll, cada dia permet que famílies sense recursos puguin posar un plat a taula.
Els supermercats són un dels principals punts d'origen dels aliments que passen pel programa de gestió alimentària. També s'hi sumen càterings, en menor proporció, i el Mercat del Camp, que, de fet, suposa gairebé la meitat del que es recull. A Reus, els supermercats hi aporten el que no és apte per a la venda, però sí per al consum. 'No és cap merma', explica Carme Soriano, treballadora de Bon Preu. 'No és que estigui dolent, però a la vista del client no està perfecte'.
El que es recull als supermercats es porta al Taller Baix Camp. És aquí on s'encarreguen de mantenir les garanties alimentàries durant tot el procés, són la frontissa que uneix el menjar que s'hauria llençat amb les entitats que l'ofereixen a les famílies que el necessiten. Josep Ramon Nogués, director del Taller, explica que la seva tasca és 'la part logística del programa, tant de la recollida dels aliments als supermercats com del triatge i de l'entrega final a les parròquies i les entitats que col•laboren'.
Al Taller s'hi fa el triatge, s'inspecciona el que es rep i s'emmagatzema breument fins que, el mateix dia, es reparteix. Un exemple dels beneficiaris d'aquest projecte són les parròquies, adscrites o no a Càritas. Tenen contacte directe amb les famílies i, per tant, més enllà de l'expedient de Benestar Social, són qui coneix de primera mà. A la parròquia de Sant Bernat Calbó hi ha el que anomenen La Botiga, que és des d'on es distribueix l'aliment a les famílies. El seu encarregat, Abdòn Sala, assegura que 'portem dos o tres anys que tenim molta feina, aquí són 160 famílies cada quinze dies, no persones, famílies'. Aquestes entitats han vist com, amb el projecte de gestió alimentària, s'obria la porta dels aliments frescos, que era el complement que necessitaven al que rebien fins llavors. 'Això va ser un gran què', afirma Josep Ruiz, coordinador de Càritas de Sant Bernat Calbó, 'perquè tot el que ve de la Comunitat Europea és en conserva o de temporada' 'aquests aliments frescos ens permeten servir a les persones necessitades per a què puguin menjar fresc del dia'.
Una altra parada del projecte és el menjador social. Aquí hi ha dues línies diferents d'actuació. Per una banda, l'entrega de carmanyoles perquè, qui ho necessita, pugui prendre el menú cuinat per menjar calent. Per l'altra, els menús presencials. Tal com explica el seu responsable, Joan Bayarri, 'a les 12 del migdia venen a buscar el servei de carmanyoles unes 60 o70 persones, i a la una en punt obrim el menjador. Acaba resultant en uns 180 menús diaris'. Aquest projecte ha permès, des que es va engegar l'any 2012, recollir més de 820 tones d'aliments que haurien acabat a la brossa, i d'aquestes se n'ha recuperat per al consum un 83 %, és a dir, més de 680 tones. De fet, en el que va de 2016 ja s'han salvat del contenidor més de 110 tones d'aliments aptes per al consum.
La gestió alimentària de Reus, al Parlament
Tota aquesta tasca seria més dificultosa si no fos per la feina feta pel Banc dels Aliments. És aquesta entitat qui va establir els primers convenis amb supermercats per tal d'aprofitar-ne el que llençaven. De fet, actuen, també, amb la voluntat de reduir la quanitat de menjar que es produeix i va a la brossa. El seu impuls, i la culminació del projecte de gestió alimentària responsable han arribat al Parlament de Catalunya. S'hi està treballant un projecte de llei per tal que els supermercats hagin d'establir convenis amb entitats que aprofitin el que llencen però encara es pot consumir. Una llei que es fixarà en què s'ha fet a Reus per convertir-se en un municipi pioner a tot el país en aquest àmbit.