Back to top

L'alumne que reclamava més classes en castellà es dóna de baixa del Joan Rebull

JORDI OLÀRIA GRAS

L'escola Joan Rebull no haurà d'ampliar el nombre d'hores de classe impartides en castellà. Segons establia una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una classe de segon de primària havia d'impartir el 25% de les classes en castellà, arran del recurs interposat, a finals del curs passat, pels pares d'un alumne d'aquesta classe. Avui, però, al plenari municipal, la CUP ha preguntat al govern si s'acataria la sentència, i la resposta de la regidora d'Ensenyament i Política Lingüística, Dolors Sardà, ha estat que l'alumne s'havia donat de baixa del centre i, per tant, l'escola no aplicaria les mesures cautelars que, amb tot, tenia a punt per desplegar. Per protegir les dades de la família no s'ha explicat a quin centre s'ha traslladat l'alumne ni si la família té intenció de presentar de nou el recurs a l'escola de destí.


S'estudiarà bonificar el reciclatge

En el mateix plenari municipal, el PSC ha presentat una moció per tal de bonificar el reciclatge domèstic a través de la taxa de la brossa. Després de diverses esmenes de diferents grups municipals, la moció ha prosperat. S'ha acordat, per tant, estudiar la manera com compensar aquells que reciclin o utilitzin el servei de deixalleria municipal a través de rebaixar-los, d'alguna manera, la taxa de brossa anual.


La qüestió sobiranista torna a centrar el ple

Amb tot, els debats més intensos s'han viscut amb punts relacionats amb el procés sobiranista. Per una banda, la Junta de Portaveus, prèvia al plenari i que no sol traslladar-se al saló de plens, ha aprovat instal·lar cartells a les entrades de Reus fent referència a la pertinença de la ciutat a l'Associació de Municipis per la Independència. En portar-ho al ple, s'ha tornat a obrir el debat entre partits independentistes i partits constitucionalistes. Ciutadans i PP ha criticat que ni el govern ni l'alcalde representin tota la població de Reus, i han sentenciat que la ciutadania ha demostrat, 'en diversos comicis electorals' que la capital del Baix Camp no és una ciutat independentista. S'ha aprovat, això sí, la redacció d'un informe econòmic que estableixi la viabilitat d'aquests senyals.

L'altre punt que ha encès els ànims en el mateix sentit ha estat una moció del PP, que pretenia que el ple es posicionés en defensa de la legalitat vigent davant les accions que, a parer seu, el Parlament de Catalunya emprèn en contra del que estableix la constitució. ERC, CiU i CUP, que s'hi han oposat, han deixat clar, una vegada més, que la seva intenció és la de canviar aquesta legalitat i que sigui 'el poble de Catalunya' qui decideixi el seu propi futur. Ciutadans, per la seva banda, tot i votar a favor de la moció, han recrimiat als regidors populars que posessin la qüestió sobre la taula donant l'oportunitat de pronunciar discursos independentistes als grups que ho són. El PSC també ha qüestionat si era adequada la moció tenint en compte que la justícia ja segueix el seu curs. Per la seva banda Ara Reus s'ha abstingut en tractar-se, han afirmat, d'un partit únicament municipalista.