Les eleccions que convertiran una dona en la primera alcaldessa de Reus
A les 12 de la nit del pròxim dijous, amb la tradicional encartellada, arrencarà la campanya electoral per les municipals del 2023. Uns comicis que viuran el gran dia el 28 de maig i que permetran que una dona sigui, per primer cop, alcaldessa de Reus. L'actual alcalde, Carles Pellicer, abandonarà el plenari després de 12 anys com alcalde i 27 com a regidor, el que evidencia un canvi de cicle en tota regla.
Tres candidates i un destí
La que parteix amb més opcions per convertir-se en alcaldessa, teòricament, és la republicana Noemí Llauradó, actual vicealcaldessa i dona forta d'Esquerra al territori. És la presidenta de la Diputació de Tarragona, la primera de la història. Fa quatre anys va tenir l'opció d'encapçalar el plenari, però els pactes nacionals no li ho van permetre. Els darrers cinc anys, Esquerra ha batut tots els seus rècords electorals a Reus, aconseguint fins a 12.000 vots en unes eleccions. El desgast que pugui ocasionar el govern en solitari a la Generalitat pot afectar una tendència a l'alça que podria quedar frenada.
La segona candidata amb més opcions és Sandra Guaita. La proposta socialista busca un canvi radical al Mercadal, apel·lant a les èpoques daurades dels darrers governs encapçalats pel PSC, amb Lluís Miquel Pérez al capdavant. Guaita ha apostat per Josep Baiges com a número 2, buscant un cop d'efecte que ha obtingut els seus resultats. La sensació és que el socialisme torna a estar de moda a Catalunya i falta veure si les propostes a Reus aconsegueixen suficients suports per evitar que Junts, Esquerra i ARA tornin a repetir govern, com va passar el 2019.
La tercera candidata amb opcions és Teresa Pallarès, de Junts. És l'hereva natural de Carles Pellicer, i així ho han evidenciat ambdós durant la precampanya. Amb tot, Pallarès parteix amb una menor pressió... segurament és l'única de les tres que pot permetre's el luxe de quedar-se al govern sense ser alcaldessa. Una situació que no evita que la candidata estigui posant tots els seus esforços en mantenir la confiança del vot tradicionalment convergent, sumant també els nous moviments polítics creats i potenciats amb l'1 d'octubre.
