Les restes de Cipriano Martos ja descansen al seu lloc d'origen
Les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, mort l'any 1973 després de ser sotmès a un interrogatori amb tortures a caserna de la Guàrdia Civil de Reus, ja descansen al costat dels seus pares, al cementiri de Huétor Tájar, la seva terra d'origen.
Cinquanta anys després de la seva mort, silenciada llavors pel règim franquista, la família ha recuperat aquest dissabte les restes exhumades per la Generalitat de Catalunya, que s'ha encarregat de traslladar-les fins a aquest municipi de Granada.
Unes 200 persones han acompanyat les restes de Martos, cobertes amb una bandera vermella i una altra republicana, des de la Casa de la Cultura del municipi fins al cementiri, on els cinc germans de Martos han pogut acomiadar-se, ara sí, del seu familiar. Just abans de l'enterrament, s'ha celebrat un acte de memòria a la Casa de la Cultura del municipi granadí, on han participat la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, Gemma Ubasart, el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, a més del periodista Roger Mateos.
La Generalitat va iniciar la passada tardor els treballs d'exhumació en una fossa del cementiri de Reus i, al gener, va anunciar la troballa d'un cos compatible amb la descripció física de la víctima. Les proves genètiques van confirmar que les restes corresponien al militant del Partit Comunista d'Espanya i del FRAP i que a la fi dels anys seixanta va emigrar a Catalunya i es va sumar a la lluita antifranquista.
