L’estratègia comunicativa sanitària, sotmesa a escrutini

Davant el constant degoteig d’informacions relacionades amb l’emergència sanitària, la comunicació que s’està duent a terme en termes mèdics també es troba sota la lupa dels experts.
En aquesta línia, la investigadora postdoctoral del Departament de Comunicació de la University of Ottawa, Anna Sendra, apunta que la crisi del coronavirus s’ha centrat en els canals digitals, malgrat que el 50% de la població espanyola compta amb competències digitals bàsiques.
Sendra valora positivament l’ús d’aplicacions digitals enmig d’aquesta emergència sanitària, però assenyala que caldria que es reforcessin els missatges de les administracions mitjançant mesures més tradicionals pensades especialment per a la tercera edat, com podria ser la missatgeria postal o l’ús de fulletons amb instruccions clares davant l’epidèmia de la covid-19.
Pel que fa a la telemedicina, la investigadora posa èmfasi en la manca d’una correcta digitalització de la medicina, que no ha estat completa. Tot i l’existència de projectes com ara l’eConsulta, creada al 2015, posa de manifest que es tracta d’eines encara molt desconegudes pel públic general. És per aquest motiu que insisteix que cal més educació en aquest aspecte, especialment pel que fa als usuaris finals.
'Hi ha hagut una descoordinació de missatges'
Sendra es mostra crítica davant el que considera ‘descoordinació de missatges’, en referència a l’existència de portaveus múltiples a les rodes de premsa de caire sanitari. Un fet que s’afegeix a l’existència de disset regions sanitàries al conjunt de l’estat espanyol, una situació que converteix la comunicació en confusa, ja que en ocasions, les informacions proporcionades per cada regió pot no coincidir. Es tracta d’una situació ben diferent a la que es troba en altres països, com ara al Regne Unit, on hi ha una sola portaveu que s’encarrega de fer arribar missatges clars i concisos al conjunt de la població.
Finalment, Sendra posa sobre la taula un altre debat, aquest cop relacionat amb la privacitat de dades. Davant l’aparició de diverses aplicacions mòbils, la investigadora qüestiona si les dades personals i privades dels usuaris estan realment protegits i en conseqüència, els nostres drets humans.