L'exili a través de la veu de tres refugiats

"L'any 1938, amb la Guerra Civil Espanyola, ens van portar a l'Estat Soviètic. Vam ser al voltant de 3500 nens i nenes que vam anar enviats cap allà", començava a explicar Rosa Ruiz.

Aquest és un dels testimoniatges que s'ha pogut escoltar aquest dimecres a la tarda a la taula rodona 'Persones refugiades, abans i ara'. Una oportunitat per marxar de les xifres fredes i convertir-les en cares i històries. Com és el cas de Rosa Ruiz, que amb 8 anys va ser enviada a l'antiga Unió Soviètica durant la Guerra Civil Espanyola. "Estàvem tots repartits en cases. Als tres anys d'estar allí va començar la Segona Guerra Mundial i no vam poder tornar. Ens vam quedar allí vint anys", ha comentat l'exiliada. Ruiz ha afegit que sempre estaven molt ben cuidats perquè eren espanyols, i que van estar tot el temps molt més ben cuidats que els nens russos.

Compartint taula amb la Rosa, també han explicat el seu testimoniatge Mark Michelian i Laura Salas. En Mark, d'origen armeni, va arribar a l'Estat espanyol el 2015 després de rebre amenaces i persecucions arran de la seva feina d'advocat. D'altra banda, la Laura, provinent de la República Dominicana i sol·licitant d'asil a Espanya després d'haver denunciat públicament una agressió sexual. Unes veus que, barrejant impotència, emoció i denúncia, han volgut despertar inquietuds entre els assistents. "Queda continuar fent sensibilització, trencar tòpics i falsos rumors que diuen que tenen un tracte de favor quan arriben aquí", ha reconegut la regidora de Participació, Ciutadania i Transparència a l'Ajuntament de Reus, Montserrat Flores.

Aquesta és la darrera activitat programada de la campanya 'Reus, ciutat d'acollida'. Des del desembre de 2015, Reus forma part del projecte Xarxa de Ciutats Refugi, una unió de diferents municipis catalans amb voluntat d'acollir persones sol·licitants d'asil, majoritàriament arran del conflicte de Síria.