L'inici del cas INNOVA: 10 anys de la dimissió de Josep Prat
Josep Prat, dret davant les portes de la Sala Evarist Fàbregas de l'Ajuntament de Reus, allà on se celebren les reunions d'alta volada a la plaça del Mercadal. La imatge és del darrer consell d'administració d'INNOVA, que Prat va dirigir des de la seva fundació l'any 2002. Un conglomerat d'empreses públiques que va disparar el pressupost de la ciutat i que va permetre, entre altres, que Reus tingués un nou Hospital Sant Joan, els aparcaments municipals més barats del sud de Catalunya o una empresa funerària amb preus públics.
Ara bé, Prat aquell dia abandonava el consell d'administració del holding per no tornar-hi. L'11 de gener del 2012 va presentar la dimissió després que la CUP hagués denunciat davant la Fiscalia de l'Audiència Nacional presumptes irregularitats en la gestió d'INNOVA. El sistema de contractació, els controls financers i les argúcies comptables que s'utilitzaven no eren admissibles per la formació independentista, que acabava d'irrompre a l'Ajuntament i que va recollir el guant d'Ariel Santamaria, el flagel de l'anterior alcalde Lluís Miquel Pérez, contra el conglomerat d'empreses municipals i la seva gestió titllada d'obscura.
No era el primer cas de denúncies contra l'opacitat del holding. A l'oposició, Fèlix Oliva, a les files de CiU, el darrer mandat de Pérez al capdavant del Mercadal, ja va denunciar el funcionament intern del holding. De fet, la junta d'accionistes era el ple municipal, és a dir, els 27 regidors. Però no tots ells tenien, segons deien, la mateixa informació. Per tot plegat Oliva va plegar de les comissions i consells en els quals participava.
Un cas etern
La denúncia de la CUP, aquell 10 de gener del 2012 i la posterior dimissió de Josep Prat va ser la porta d'entrada a un túnel judicial que encara dura. Primer va ser Carles Pellicer, qui acabava d'arribar a l'alcaldia de l'Ajuntament, el que va ordenar una auditoria interna d'INNOVA i indagar en els comptes per comprovar si era cert que s'havien comès irregularitats. Més endavant el consistori es personaria a la causa.
A l'acció del govern s'hi van sumar les denúncies que va presentar, als jutjats, ARA Reus, aleshores encara a l'oposició. L'equip de Jordi Cervera, amb el president del partit Josep Maria Pujol com a lletrat, presentava una querella penal contra diversos agents implicats en un cas de factures il·legals al Tecnoparc. Els diners van acabar essent retornats.
La deriva judicial ha acabat, deu anys després, amb desenes d'investigats i s'han arribat a obrir una quinzena de peces separades que analitzen presumptes irregularitats, algunes de les quals ja han quedat arxivades. De fet, recentment, el jutge que instrueix el cas INNOVA ha tancat diverses de les peces atenent al fet que no s'han trobat indicis fefaents de delicte ni suficients proves amb els quals sustentar-los. Entre aquestes peces, la que va motivar, en part, tot plegat: la presumpta incompatibilitat de càrrecs de Josep Prat. D'altres, com les pròtesis defectuoses que s'han col·locat en pacients d'arreu de l'estat espanyol, continuen endavant, així com també els pagaments al voltant de la construcció del nou Hospital Sant Joan o la constitució de l'empresa de salut i nutrició Shirota.
