El Parc Natural de Montsant recupera l'activitat de pastura dins del seu àmbit
El Parc Natural de Montsant treballa per recuperar la transhumància dins del seu àmbit amb l’objectiu d’aprofitar la pastura com a eina eficaç de gestió forestal i de prevenció contra incendis.
Actualment, el parc només acull un pastor de proximitat a la zona d’Ulldemolins, després que aquesta activitat tradicional s’hagi anat abandonant amb el temps.
Primer pastor que creua la Serra del Montsant en transhumància
Ara, el parc li vol donar un nou impuls, i aquest estiu ha obert una línia de col·laboració amb el primer pastor que creua la Serra del Montsant en transhumància des de mitjans del segle XX. Amb més d’un centenar de cabres lleteres, aquest pastor d’Alforja es va mostrar interessat en passar l’estiu amb el ramat pasturant dins l’àmbit del parc.
Així, el parc natural va fer d’intermediari per trobar-li un lloc, i li ha prestat suport logístic i assessorament en tot el procés. Un cop passat l’estiu, el pastor amb el seu ramat ha iniciat la tornada a Alforja, utilitzant antics camins ramaders que creuen la Serra, i aprofitant equipaments i estructures existents per al seu aixopluc.
La voluntat del parc natural és redescobrir aquesta xarxa de camins i recuperar-la perquè altres persones professionals del pasturatge s’engresquin en el futur i estendre aquesta activitat.
Una nova exposició itinerant
El divendres 4 de desembre, el Parc Natural de Montsant inaugura una exposició a la Morera de Montsant sobre la història de la ramaderia en aquest espai natural protegit. La mostra inclou material gràfic amb informació sobre la importància d’aquesta activitat i la seva implicació en la vida i costums de la població d’aquesta zona. També un aparador amb estris relacionats amb aquest ofici, conservats al llarg de la història.
La visita serà gratuïta, i es podrà fer fins a la primavera aproximadament.
La pastura tradicional al Montsant
Tradicionalment, la serra de Montsant i els termes que l’envolten han acollit dos tipus de ramaderia: la de proximitat, amb bestiar del veïnat portat per un pastor del poble, i la transhumant, amb ramats que arribaven a l’estiu, des d’altres comarques, a la recerca de pastures dalt de la serralada.
El transhumant, venia procedent d’altres comarques, sobretot de poblacions a tocar de l’Ebre, com ara la Ribera d’Ebre o del Baix Ebre. La presència de ramats procedents d’aquestes indrets s’intensifica a mitjan segle XX per les polítiques de repoblació forestal que es van aplicar en zones com la serra de Cardó.
A diferència dels ramats de proximitat, els de transhumància es movien i pasturaven per finques i àrees més grans, amb poca activitat agrícola, a partir d’acords amb els propietaris o els ajuntaments. Fruit d’aquest passat, a la serralada hi arribaven camins ramaders des de diversos indrets.
Una potent eina per a gestió de boscos i incendis
El pasturatge és una eina de gestió forestal, que s’utilitza a la muntanya mediterrània perquè manté ecosistemes oberts i els millora qualitativament. En aquest sentit, afavoreix el desenvolupament d’algunes espècies que necessiten la pastura per a viure.
Alhora, l’activitat ramadera és un mecanisme per la prevenció d’incendis, molt més econòmic i sostenible que d’altres procediments mecanitzats, ja que redueix substancialment la quantitat de producte combustible d’un bosc i, en conseqüència, el risc i la magnitud d’un incendi.
Conscients dels seus avantatges, al Parc Natural de Montsant van encarregar l’any 2006 un estudi per a valorar el grau d’afectació de la pastura a les parts altes de la serra. Va concloure que hi havia una pressió ramadera excessiva i que era convenient regular l’aprofitament de les pastures en aquella zona.
