Proposaran una celebració extraordinària per Misericòrdia
A poc més de dos mesos per Sant Pere pràcticament totes les entitats donen per assentat que enguany no hi haurà Festa Major a Reus. Ni a Reus ni a la gran majoria de municipis de Catalunya que celebren els seus patrons i patrones durant la primera meitat de l'estiu. I qui sap si la cosa podria anar més enllà.
Davant d'aquesta situació, diverses entitats de Reus treballen en la redacció d'un projecte de solemnitat extraordinària. Un esdeveniment que no se celebra des del segle XIX i que consisteix a portar la Mare de Déu de Misericòrdia al centre de la ciutat i passejar-la -fent el recorregut de Sant Pere, amb tots els elements del seguici festiu- acompanyada de la Vintiquatrena, un carruatge estirat per vint-i-quatre cavalls que custòdia la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia.
Antuvi, aquest tipus de celebracions es feien per commemorar la coronació d'una reina, però es contempla la possibilitat de fer-ho per celebrar la fi d'una pandèmia. De fet, la llegenda de Misericòrdia està estretament vinculada a la pesta negra.
Roger de la Cruz, president del Ball de Diables assegura que "hem d'assumir que el ritu festiu de Sant Pere no es podrà celebrar". Ell contempla aquesta normalitat des del Pregó del dia 24, amb la primera tronada; tots els dies posteriors a Sant Joan; i fins al 29 de juny. "De la mateixa manera que recordem la tronada girada o la mullada, haurem de recordar el 2020 com la Festa Major que no vam poder celebrar".
"No és any de coronació ni d'aparició, ho pot ser de solemnitat extraordinària"
De la Cruz diu que "la història reusenca ens dóna una oportunitat per Misericòrdia i treballem per veure quines opcions tenim". Considera que si Sant Pere no es pot celebrar de forma tradicional, tampoc una Misericòrdia extraordinària ha de ser la solució. "No es poden celebrar festes de coronació o aparició perquè no toquen", però sí que la tradició i el culte a Misericòrdia permeten plantejar una solemnitat extraordinària.
Helena Sardà, presidenta de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i membre de Carrutxa, diu que "un dels motius pels quals podem fer la solemnitat és que Reus té una tradició festiva d'aquest tipus des d'abans del segle XVI. No ens trobem en aquest marc històric, en el qual la religió ho cobria tot, som en un altre context, són els sanitaris qui han aturat aquesta pandèmia, però això no treu que puguem celebrar un ritual festiu a Misericòrdia".
La component religiosa també és una de les consideracions que posa sobre la taula Roger De la Cruz: "Pot sembla estrany a ple segle XXI treure una mare de Déu a passejar, però el sentit religiós el posarà el poble. Es tracta de participar en un acte excepcional i que fins i tot es podria considerar històric".
El plantejament de l'Ajuntament
Roger De la Cruz assegura que "és imprescindible que l'Ajuntament parli clar i digui què passa amb Sant Pere el més aviat possible". Recorda que hi ha moltes coses que cal preparar abans de la Festa Major i que algunes comporten mesos de feina. Assajos, papers, burocràcia... "Com més tardem, menys temps tindrem", diu.
El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va deixar caure fa dues setmanes en una entrevista a Canal Reus que Sant Pere podria celebrar-se en una altra data. Una afirmació que ben aviat va retirar. Joan Ignasi Gómez, periodista i presentador del programa de La Xarxa Gaudeix la Festa, assegura que "el gran error de totes les poblacions amb una festa multitudinària seria celebrar-la d'una manera ajornada".
Explica que "la festa informa del context de l'any i si la foto d'aquest Sant Pere ha de ser que no hi ha Festa Major o que només se celebren actes litúrgics de petit format -posa d'exemple la cerimònia de les tres claus- doncs aquesta serà la foto". Ara bé, considera que "Reus té Misericòrdia com una opció, amb rerefons propi i acceptat per la població. No s'ha de viure com un ajornament de les festes, sinó com un acte en sí mateix".
Tant l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, com la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, com també el regidor de Cultura, Daniel Recasens, contemplen la solemnitat extraordinària com una opció de les moltes que hi ha sobre la taula per celebrar la sortida del confinament i el fet de poder retrobar-nos, tots plegats, als carrers.
