Un quart de segle de la rierada de Cambrils

Imatge: Arxiu Municipal de Cambrils

El 10 d’octubre de 1994 era un dilluns que per a molts cambrilencs i cambrilenques, ha quedat gravat a la memòria. Fa tot just 25 anys d’una de les rierades més importants que va castigar al territori, i en el cas de Cambrils, es va saldar amb una víctima mortal i nombrosos danys materials dels quals van caler temps i molts esforços per refer-se'n.

De bon matí, la riera d'Alforja va començar a mostrar signes del que al cap d'unes hores es podria definir com una de les tragèdies naturals més recordades a la localitat. El desbordament de la riera va ser un fet que va activar totes les alarmes. L'equip de govern del moment va posar en marxa els diferents dispositius per fer front a la situació sobrevinguda, comptant amb molts voluntaris. Així ho recorden tant l'alcalde del moment, Josep Pedrell, com el regidor d'Obra Pública, qui defineixen el dia com a 'molt tràgic' però en què 'es va demostrar les ganes de tirar endavant del poble'.

"La riera va començar a baixar d'una manera desaforada"

Pedrell recorda que 'la riera va començar a baixar d'una manera desaforada' i que eren molts els curiosos que guaitaven com l'aigua anava pujant de nivell ràpidament. 'De seguida vam avisar els serveis d'emergències i a la tarda vam convocar un ple extraordinari en què s'hi va aprovar un pla de xoc en què tothom s'hi va bolcar', explica. Un record compartit amb Mellau, qui apunta que el problema es va originar quan es va taponar el pont de l'antiga N-340.

El llavors regidor d'Obres i Urbanisme assenyala que la seva feina va començar quan la riera va deixar de baixar, en el moment de reconstruir el poble. 'En alguns moments van ser 67 les màquines que estaven treballant per tornar a la normalitat', insisteix. Una recuperació que no va ser fàcil, però on s'hi van bolcar moltíssimes persones. En el cas de les administracions, els polítics de l'època van haver de lluitar per aconseguir ajudes econòmiques per fer front a les destrosses. Josep Mellau però, assegura que tot i les dificultats viscudes, 'Cambrils va ser el primer poble de la demarcació en recuperar-se de forma íntegra de la rierada del 94'.

Registres de 400 litres per m²

Lluís Rovira, director de Revista Cambrils, va ser una de les altres persones que va viure de prop els efectes de la rierada. Rovira assenyala que el moment de més intensitat va ser a mig matí, quan la riera ja estava desbordada. Un dia que recorda com a intens periodísticament, sent una jornada en què tot el territori tarragoní va patir les conseqüències dels aiguats.

De fet, segons els registres de l'època, a Alforja s'hi van acumular uns 400l/m² en poca estona. Segons explica Rovira, la riera recull les aigües d'Alforja, Riudecols i tota una sèrie de barrancs que s'originen en aquestes muntanyes, que finalment, s'acaben canalitzant a la riera que passa per Cambrils, formant una espècie d'embut. És per aquest motiu que malgrat que la pluja no va ser intensa al municipi cambrilenc, els ruixats de la comarca van tenir-hi un fort impacte.  

Una única víctima mortal i un supervivent 

Més enllà de les destrosses materials que l'aigua va ocasionar, la rierada es va saldar amb una víctima mortal, Pere Torres. Torres, com tants d'altres, estava observant el pas de la riera a la desembocadura, quan el terra va cedir a causa de l'erosió subterrània del tub de desaiguament de l'aparcament del Parc dels Pescadors, recentment construït. Malgrat els esforços de voluntaris i cossos d'emergència, el seu cos va ser trobat sense vida sis dies més tard, a la mar.

En canvi, qui va tenir més sort va ser un altre cambrilenc, Carles Massagué, qui va ser emportat per l'aigua quan intentava travessar una via després de quedar aïllat prop de l'edifici de l'ajuntament. Com d'altres curiosos, Massagué va sortir al carrer a veure com baixava la riera, quan en un moment donat, es va veure envoltat per l'aigua. Després d'una llarga estona esperant a que el nivell de l'aigua baixés, tant ell com un company més jove van intentar travessar la via, negada d'aigua. Mentre que el jove va aconseguir arribar a l'altra banda del carrer sense gaires complicacions, Massagué va veure com el corrent de l'aigua se l'emportava. Més avall de la via del tren, un altre cambrilenc, Xavi Nieto, va veure'l i va intentar retenir-lo, sense èxit. Finalment, va aconseguir agafar-se a un cotxe i uns ferros de l'avinguda de Països Catalans fins que una dona, des d'un balcó, el va veure i els cossos d'emergències el van poder rescatar. 

Els seus fills recorden que un cop passat el mal tràngol, el van rebatejar com a 'Carles Moisés Massagué', tenint en compte que va sobreviure a les aigües. Fins i tot, expliquen, amb el pas dels anys, li van fer una placa per commemorar el seu 'renaixement'.

Les rierades, més habituals amb el canvi climàtic 

Després de l'ensurt majúscul de la riera, Cambrils va aconseguir recuperar-se, reconstruint el pont i tornant a la normalitat. Una rierada que enguany compleix un quart de segle i que coincideix amb l'avís dels meteoròlegs en què alerten de les conseqüències del canvi climàtic, que poden incrementar aquest tipus de fenòmens al Mediterrani. De fet, fa poques setmanes, així ho explicava Alfred Rodríguez Picó, en un acte al municipi.

Picó va fer referència a un estudi que destacava que en els darrers 500 anys, tant Catalunya, Balears i País Valencià han patit 250 inundacions d'aquest tipus. Però en les darreres dues dècades, s'han observat l'augment dels fenomens violents de qualsevol mena -ja siguin onades de calor, tornados, esclafits o aiguats-. Una situació que porta a fer una predicció de cara als propers deu anys en què s'incrementaran els fenomens extrems augmentin en nombre i intensitat, mentre que la precipitació es mantinguin però es redueixin els dies de pluges. Un fet que inevitablement, pot provocar que els aiguats puguin ser encara més durs.